Vés al contingut

República de l'Araxes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Araks)
Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de l'Araxes
Araz Türk Cümhuriyyəti
Tipusestat històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 39° 12′ 32″ N, 45° 24′ 44″ E / 39.208889°N,45.412222°E / 39.208889; 45.412222
CapitalTsolakert
Naxçıvan Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Llengua utilitzadaàzeri Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1918 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució26 juny 1919 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata

La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.

Després de l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, els turcs van començar a retirar-se de l'Azerbaidjan, on el govern de Gandja, dirigit pel Musavat, els havia donat suport. Sir John Oliver Wardrop, comissionat en cap britànic pel sud del Caucas, va preveure lliurar els districtes de Nakhitxevan i Ordubad, de l'antiga província d'Erevan, a la República Democràtica d'Armènia i en resposta, el novembre, Jafar Kuli Khan Nakhchivanski, descendent dels antics kans, amb el suport del govern de Gandja i dels turcs, va proclamar la república.[1] El govern armeni no va reconèixer aquesta proclamació; tropes armènies foren enviades a Nakkhitxevan. Per fer front a la invasió, la república es va unir a l'Azerbaidjan, que de fet ja era qui exercia el domini del territori. Després del desembarcament dels britànics a Batum el maig de 1919, les tropes turques es van haver de retirar i els armenis van poder ocupar la república el juny de 1919. Llavors, van intervenir les tropes de l'Azerbaidjan, organitzades i dirigides per oficials turcs, que a finals de juliol van aconseguir expulsar els armenis de la ciutat de Nakhitxevan, però els armenis van mantenir la resistència i van conservar part del territori.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Shoemaker, M. Wesley. Russia and The Commonwealth of Independent States 2012 (en anglès). 43a ed.. Stryker Post, 2012, p. 210. ISBN Stryker Post.
  2. ↑ Smele, Jonathan D. Historical Dictionary of the Russian Civil Wars, 1916-1926 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015, p. 130. ISBN 1442252812.

Vegeu també

[modifica]