Carles de Calàbria
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1298  Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 9 novembre 1328 (30 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Sepultura | basílica de Santa Clara | ||
Prince of Naples (en)  | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília | ||
| Cònjuge | Maria de Valois (1324 (Gregorià)–) Caterina d'Habsburg (1316 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Joana I de Nàpols (  ) Maria de ValoisCharles Martel ( ) Maria de ValoisMaria of Calabria ( ) Maria de Valois | ||
| Pares | Robert I de Nàpols i Violant d'Aragó i de Sicília | ||
| Germans | Robert d'Anjou i Mallorca | ||
 | |||
Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Fill de Robert I de Nàpols i la seva primera esposa Violant d'Aragó.[1] Era net per línia paterna de Carles II de Nàpols i Maria Arpad d'Hongria, i per línia materna del comte-rei Pere III d'Aragó i Constança de Sicília.
En néixer fou nomenat duc de Calàbria i príncep de Florència, títols que el reconeixien com a hereu del seu pare.
Poc se sap de la seva vida primerenca, per la qual cosa es pot assumir que va passar els seus primers anys a la cort del seu avi. El 1309, l'avi de Carles va morir i el seu pare va esdevenir el rei Robert el Savi. Va ser llavors quan va esdevenir Duc de Calàbria i va ser nomenat Vicari General del Regne de Sicília (Nàpols).[a][2] El seu pare pretenia que ell liderés la força enviada per ajudar Florència el 1315, però es va veure obligat pel temps a enviar el seu oncle, Felip I de Tàrent, en el seu lloc. La coalició florentino-napolitana va ser durament derrotada en la subsegüent Batalla de Montecatini.
La victòria de Castruccio Castracani a Altopascio el 1325 va portar els florentins a elegir Carles signore (senyor) de la ciutat per deu anys el 1326.[3] En aquell moment, ell estava intentant sense èxit apoderar-se de Sicília del seu cosí germà Frederic III, i va enviar Gualter VI de Brienne com a adjunt seu fins que ell pogués arribar, on Gualter va causar una impressió favorable. Tot i que l'arribada de Carles va frenar Castruccio, va exigir impostos onerosos als florentins, fins que va ser cridat a Nàpols el desembre de 1327 a causa de l'avenç de l'emperador Lluís IV a Itàlia.
La seva prematura mort el 10 de novembre de 1328[4] comportà que els seus drets dinàstics fossin transferits automàticament a la seva única filla supervivent, Joana I de Nàpols.
Núpcies i descendents
[modifica]El 1316 es casà amb Caterina d'Habsburg, filla del rei Albert I d'Àustria. D'aquesta unió nasqueren:
L'11 de gener de 1324 es casà, en segones núpcies, amb Maria de Valois, filla de Carles I de Valois i germana del rei Felip VI de França.
- la infanta Joana I de Nàpols (1326-1382), reina de Nàpols
- l'infant Carles Martí de Nàpols (1327)
- la infanta Maria de Nàpols (1328-1366), casada el 1343 amb el seu cosí Carles Durazzo i el 1355 amb Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Diakité i Sneider, 2022, p. 43.
- 1 2 Kelly, 2003, p. 39.
- ↑ Brucker, 1998, p. 122.
- ↑ Dean, 2000, p. 222.
Bibliografia
[modifica]- Brucker, Gene A. Florence, the Golden Age, 1138-1737. University of California Press, 1998.
- The towns of Italy in the later Middle Ages. Manchester University Press, 2000.
- The Eleventh and Twelfth Books of Giovanni Villani's "New Chronicle". Walter de Gruyter Gmbh, 2022.
- «Naples I». A: Colum Hourihane. The Grove Encyclopedia of Medieval Art and Architecture. 4. Oxford University Press, 2012.
- Kelly, Samantha. The New Solomon: Robert of Naples (1309-1343) and Fourteenth-Century Kingship. Brill, 2003.
- Kelly, Samantha. «Religious patronage and royal propaganda in Angevin Naples: Santa Maria Donna Regina in context». A: The Church of Santa Maria Donna Regina: "Art, Iconography and Patronage in Fourteenth-Century Naples. Ashgate Publishing, 2004, p. 27–44.
- Fasolt, Constantin. Council and Hierarchy: The Political Thought of William Durant the Younger. Cambridge University Press, 1991.
- Musto, Ronald G. Apocalypse in Rome: Cola di Rienzo and the Politics of the New Age. University of California Press, 2003.
- Partner, Peter. The Lands of St Peter: The Papal State in the Middle Ages and the Early Renaissance. University of California Press, 1972.
- Pryds, Darleen N. The King Embodies the Word: Robert d'Anjou and the Politics of Preaching. Brill, 2000.
Enllaços externs
[modifica]- History of Florence, Niccolò Machiavelli (anglès)
