Enicurus
 Enicur petit  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Enicurus Temminck, 1822 Enicurus |
.svg){kind=icon}
Enicurus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[1][2] La principal característica és que tenen la cua biforcada. Són petits ocells insectívors que abans es classificaven a la família dels túrdids (Turdidae) però ara es consideren part de la família dels papamosques del Vell Món, Muscicapidae[3] i es distribueixen pel sud-est asiàtic.[4] Reben el nom comú d'"enicur".[5]
Taxonomia
[modifica]El gènere Enicurus va ser introduït el 1822 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck per incloure Enicurus coronatus, l'enicur de Leschenault (Turdus leschenaulti (Vieillot, 1818) que per tant és l'espècie tipus.[6] L'epítet de Temminck es considera un sinònim júnior, ja que quatre anys abans, el 1818, Louis Vieillot havia encunyat el nom binomial Turdus leschenaulti per a la mateixa espècie.[7]
El següent cladograma que mostra les relacions entre les espècies es basa en un estudi filogenètic molecular dels papamosques del Vell Món publicat el 2023. Enicurus borneensis.[6]
| Enicurus |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Etimologia
[modifica]El nom del gènere combina el grec antic «ἑνικος/henikos» que significa “singular” amb «-ουρα/-oura» que significa “de cua”.[8]
Espècies
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.1, gener 2025) aquest gènere està format per vuit espècies:[9]
- Enicurus scouleri - Enicur petit.
- Enicurus immaculatus - Enicur dorsinegre.
- Enicurus schistaceus - Enicur dorsigrís.
- Enicurus maculatus - Enicur ocel·lat.
- Enicurus leschenaulti - Enicur de Leschenault.
- Enicurus borneensis.
- Enicurus ruficapillus - Enicur cap-roig.
- Enicurus velatus - Enicur de la Sonda.
Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019), compten 7 espècies, car es segueix el criteri taxonòmic de considerar Enicurus borneensis com una subespècie de Enicur de Leschenault (E. l. borneensis).[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Enicurus (Enicurus sp.)». Avibase. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ «Enicurus Temminck, 1822» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph Family Turdidae (Thrushes). vol. 10, Cuckoo-shrikes to Thrushes. Barcelona: Lynx ed, 2005, p. 805–807 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-72-6.
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ «Enicurus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 abril 2026].(català)
- ↑ Temminck, Coenraad Jacob. Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux, pour servir de suite et de complément aux planches enluminées de Buffon (en francès). vol. 3. París: F.G. Levrault, 1824, p. làmina 113.
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.10. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1964, p. 85-86 [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 146. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Chats, Old World flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.
