Vés al contingut

Herrmann Zschoche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHerrmann Zschoche
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 2026 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Storkow (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaStorkow Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cinema Konrad Wolf de Babelsberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, escriptor de no-ficció, guionista, autor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeJutta Hoffmann (valor desconegut–valor desconegut), valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsHaiyti, neta Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0958139 TMDB (persona): 28753 Modifica el valor a Wikidata

Herrmann Zschoche (Dresden, 25 de novembre de 1934 - Storkow, 17 de novembre de 2026) va ser un guionista i director de cinema alemany. Va dirigir per a la Deutsche Film AG nombroses pel·lícules per a infants i joves, i la seva obra Sieben Sommersprossen ses va convertir en un clàssic. A partir de 1990 es va centrar en dirigir sèries per a la televisió. Des de 1997 es dedicà a escriure llibres de no ficció i a tasques editorials.[1]

Biografia

[modifica]

Es va interessar des de jove pel cinema, i en els seus temps d'escola va pertànyer a un cercle de Super-8 SMPTE. Després del seu Abitur, en la dècada de 1950 va treballar com a assistent i càmera en el noticiari de la República Democràtica Alemanya (RDA) Aktuelle Kamera.[2] Durant el seu aprenentatge va rodar, entre d'altres, amb Ernst Hirsch en les pel·lícules sobre el Palau de Pillnitz i el Zwinger.

Entre 1954 i 1959 va estudiar una llicenciatura de direcció en la Hochschule für Film und Fernsehen Potsdam, i després va començar a treballar com a assistent de direcció per la Deutsche Film AG.[3] Va treballar per a Frank Beyer en Königskinder, i va col·laborar amb Gerhard Klingenberg en Was wäre, wenn…?. A partir de 1961 comença a treballar com a director. Debuta amb la pel·lícula infantil Das Märchenschloß. En els anys posteriors va prosseguir filmant pel·lícules infantils com Lütt Matten und die weisse Muschel, adaptació de l'obra de Benno Pludra, o en la coproducció alemano-txecoslovaca Die Igelfreundschaft, basada en una obra de Martin Viertel.

Va rodar en 1965 Karla, basada en un projecte de Ulrich Plenzdorf, i tracta sobre el fracàs d'una jove professora acabada de sortir de la universitat; va ser prohibida en l'Onzè Ple del Comitè Central del Partit Socialista Unificat d'Alemanya de 1966. La pel·lícula, a la qual se li va retreure la seva escepticisme i el seu pessimisme,[4] es va estrenar al juny de 1990. Una cosa similar va ocórrer amb la pel·lícula de 1977 Feuer unter Deck, que no va aconseguir l'autorització per a ser estrenada després de la fugida aquest estiu del protagonista, Manfred Krug, a Alemanya Occidental. Era una comèdia sobre el capità d'un vapor de rodes que ha de desprendre's del seu benvolgut vaixell; finalment es va emetre directament en televisió l'any 1979. La pel·lícula de l'any 1983 Insel der Schwäne no es va poder estrenar de primeres, i van haver de realitzar-se diversos canvis, entre ells incloure un final optimista, perquè pogués ser projectada.

Després de la dècada de 1970 va tornar a dirigir treballs destinat a un públic infantil i juvenil. Va aconseguir definitivament l'èxit amb la pel·lícula estrenada en 1978 Sieben Sommersprossen, on va emprar actors aficionats. Gràcies a ella li van atorgar el Preis der Filmkritik der DDR i el Nationalen Filmpreis. En un any van acudir a veure-la 1,2 milions d'espectadors, i es va convertir en un dels clàssics juvenils de la Deutsche Film AG. L'última pel·lícula que va rodar per a la productora estatal va ser la continuació de Set pigues, Grüne Hochzeit, l'any 1989.

Després de Die Wende va treballar en sèries com Tatort fins que en 1997 va començar a dirigir la sèrie Kurklinik Rosenau.[5]

Quan va deixar la direcció es va dedicar a l'escriptura. Va publicar textos de viatges i llibres sobre diferents pintors,[6] com a Caspar David Friedrich.

Va estar casat amb l'actriu Jutta Hoffmann. L'any 2002 va publicar el seu autobiografia, Sieben Sommersprossen und andere Erinnerungen.

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Weinkauf, Benjamin. «Lütt Mattens Muschel wird bleiben: Trauer um Regisseur Herrmann Zschoche · Leipziger Zeitung» (en alemany), 18-11-2026. [Consulta: 19 novembre 2026].
  2. ↑ filmportal.de. «Herrmann Zschoche» (en alemán). [Consulta: 18 enero 2016].
  3. ↑ Walk, I. «Zschoche, Herrmann» (en alemán), 01-10-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 enero 2016].
  4. ↑ Mitteldeutscher Rundfunk «Mehr als "Sieben Sommersprossen"» (en alemán). , 18 diciembre 2015.
  5. ↑ Chill, D. «Endstation Pinselstrich» (en alemán). , 3 diciembre 2014.
  6. ↑ Verlagsgruppe Husum. «Herrmann Zschoche» (en alemán). [Consulta: 18 enero 2016].