Juan Gris
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | José Victoriano González-Pérez 23 març 1887  Madrid | ||
| Mort | 11 maig 1927 (40 anys) Boulogne-Billancourt (França) | ||
| Causa de mort | insuficiència renal | ||
| Sepultura | Cementiri de Boulogne-sur-Seine | ||
| Nacionalitat | Espanya | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura, arts visuals, escultura i cubisme | ||
| Lloc de treball | Boulogne-Billancourt París Madrid | ||
| Ocupació | pintor, escenògraf, gravador, artista visual, dibuixant projectista, dibuixant, il·lustrador, escultor, artista | ||
| Art | Pintura | ||
| Gènere | Analytical cubism (en)  , natura morta, art abstracte, art figuratiu i retrat | ||
| Moviment | Cubisme | ||
| Influències | |||
| Participà en | |||
| 28 juny 1964 | documenta 3 | ||
| 11 juliol 1959 | documenta 2 | ||
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Obres destacables | |||
    | |||
Juan Gris (Madrid, 23 de març de 1887 - Boulogne-Billancourt i París, 11 de maig de 1927) José Victoriano González-Pérez fou un pintor il·lustrador i litògraf espanyol que va desenvolupar la seva activitat principalment a París, i és considerat com un dels mestres del cubisme.[1][2][3]
Biografia
[modifica]El seu vertader nom era José Victoriano González Pérez. Va nàixer a Madrid el 23 de març de 1887, i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat natal. Va treballar per a diverses publicacions com Blanco y Negro i Madrid Cómico.
L'any 1906 es va traslladar a París (Illa de França, França), on va conèixer Pablo Picasso i Georges Braque. Els primers anys es va guanyar la vida dibuixant per a les revistes L'Assiette au Beurre i Charivari.
Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va treballar a París, on va realitzar la seva primera exposició individual el 1919.
Durant la dècada de 1920 va empitjorar seriosament la seva salut i va morir, tot just complerts els quaranta anys, a Boulogne-Sur-Seine l'11 de maig de 1927.
Obra
[modifica]Les seues primeres obres cubistes daten de 1912, any en què va exposar al Saló dels Independents de Barcelona el seu "Homenatge a Picasso" i va signar un contracte en exclusiva amb el marxant Henry Kahnweiler, mort l'any 1914. L'any següent va passar l'estiu amb Picasso a Ceret, període en què va començar a desenvolupar la tècnica del papier collé (formes retallades en paper i colpides al llenç).
La coneguda com a segona etapa del cubisme, de 1914 fins a finals dels anys 20, va ser liderada per Gris i María Blanchard, pintora amb la qual li uniria una relació creativa durant els anys de la Primera Guerra Mundial així com una profunda amistat.[4] Al costat d'altres artistes com l'escultor Jacques Lipchitz, van experimentar, de manera conjunta, un cubisme sintètic."Va ser un procés intel·lectual comú, de treball comú, en el qual condueixen el cubisme cap a l'arquitectura, cap a la cerca d'una proporció clàssica i d'un nou sentit del color, una reestructuració del color, tenint en compte que abandonen el collage".[5]
Entre 1922 i 1924 va fer escenografies per a dos ballets de Serguei Diàguilev, Les tentations de la Bergère (Les temptacions de la pastora) i La Colombe (La coloma), alhora que continuava pintant.
Després de 1925 va utilitzar sobretot el guaix i l'aquarel·la i va realitzar algunes il·lustracions per a llibres. Les seues teories pictòriques es troben recollides en nombrosos articles i conferències.
A partir d'octubre de 1925 va començar a patir freqüents atacs de uremia i problemes cardíacs, morint d'una insuficiència renal en Boulogne-sud-Seine (París) l'11 de maig de 1927 a l'edat de 40 anys, deixant les seves pertinences a la seva esposa Josette i el seu fill Georges González-Gris.[6]
Part de les seues pintures cubistes són natures mortes, entre les quals s'inclouen Guitarra i botella (1917, Museu d'Art de Filadèlfia), El tauler d'escacs (1917, Museu d'Art Modern de Nova York) i Botella i fruiter (1919, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid). També va tractar altres temes, com mostra en El fumador (1913, Museu Thyssen-Bornemisza). Un exemple de la seua tècnica de papier collé és Gots i periòdic (1914, Museu d'Art del Smith College, Northampton, Massachusetts).
Galeria d'obres
[modifica]
....., 1914, Tate Gallery, Londres.
Guitarra i mandolina, 1919, Galerie Beyeler, Basel
Stilleben mit Gitarre, Buch und Zeitung, 1919, Kunstmuseum, Basel.
El fumador (Frank Haviland), 1913. Museu Thyssen Bornemisza.
Bodegó, 1913. Museu Thyssen Bornemisza.
Dona asseguda, 1917. Col·lecció Carmen Thyssen Bornemisza.
Botella i fruiter, 1919. Museu Thyssen Bornemisza.
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Juan Gris». España es cultura. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Gris, Juan. José Victoriano González Pérez». Museo del Prado. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Juan Gris». biografias.es. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Gris y Blanchard, juntos pero no revueltos» (en castellà). www.larazon.es, 26-11-2017. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ TORRES, LAURA G. «Juan Gris y María Blanchard: los reinventores del cubismo cara a cara» (en castellà). RTVE.es, 05-10-2017. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ Green, Christopher. «Gris, Juan - Grove Art Online» (en anglès), 2003. [Consulta: 3 enero 2024].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Biografia de Juan Gris Arxivat 2012-10-12 a Wayback Machine. (en castellà)
- Ampolla Anís del Mono - Google Art Proyect, Museo Reina Sofía, obres de Gris) (anglès)
- Biografia de Juan Gris Arxivat 2012-07-01 a Wayback Machine. (en turc)
