Vés al contingut

Karl Seitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Seitz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Central de Viena Modifica el valor a Wikidata
President Creu Roja Austríaca
1946 – 1950 – Burghard Breitner →
Alcalde de Viena
13 novembre 1923 – 12 febrer 1934
← Jakob Reumann – Richard Schmitz →
1r President d'Àustria
5 març 1919 – 9 desembre 1920 – Michael Hainisch →
Diputat del Consell Nacional d'Àustria

Membre del Landtag de Baixa Àustria
Membre de l'Abgeordnetenhaus
Diputat del Consell Nacional d'Àustria
President of the National Council of Austria (en) Tradueix
Diputat del Consell Nacional d'Àustria

Diputat del Consell Nacional d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, alcalde, pedagog, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 34971801Modifica el valor a Wikidata

Karl Seitz (Viena, 4 de setembre de 1869 - Viena, 3 de febrer de 1950) Karl Josef Seitz, va ser un polític austríac, membre del Consell Imperial, cap d'estat com a president de l'Assemblea Nacional Constituent de l'Àustria Alemanya, president del Partit Obrer Socialdemòcrata d'Àustria Alemanya (SDAP) i alcalde de Viena.[1]

Biografia

[modifica]

Membre del Consell Imperial

[modifica]

Karl Seitz va néixer a Roßau al segle IX com a fill del comerciant de llenya Karl Borromäus Seitz (1826–1875) i la seva esposa, la filla de l'hostaler Barbara (Betty) Kaiser. Nascut al districte. A causa de la mort prematura del seu pare i les dificultats econòmiques de la seva mare, es va criar a l'orfenat municipal de Galileigasse i posteriorment va assistir a l' escola estatal de formació del professorat de St. Pölten.

Com a jove professor políticament molt compromès i membre dels "Young Ones", va ser cofundador de la Free Teachers' Voice i més tard president de l'Associació Central de Professors Vienesos i conseller escolar del districte vienès. El 1900 es va casar amb Emilie Heindl.

El 1901 es va presentar pel Partit Obrer Socialdemòcrata (SDAP) i va ser elegit a la Cambra de Representants del Reichsrat com el primer membre socialdemòcrata del parlament del IV Reich. Va ser elegit membre de la Cúria (els anomenats Fünf-Gulden-Männer); la seva circumscripció de Floridsdorf formava aleshores part de la Baixa Àustria. El 1902 va entrar al Parlament de la Baixa Àustria. Després d'entrar en política, la seva intensa participació en el moviment dels professors va acabar, però gràcies als seus serveis va ser nomenat membre honorari de l'Associació Estatal de Professors de la Baixa Àustria. Al Reichsrat va ser membre de la delegació austríaca per a les negociacions amb Hongria sobre afers comuns i de la Comissió de Control del Deute Estatal, i en els darrers anys de la monarquia president de la Comissió d'Economia de Guerra d'ambdues cambres del Reichsrat, així com vicepresident de la Cambra de Representants.

President del Parlament, líder del partit i cap d'estat

[modifica]

Karl Seitz va ser elegit el 21 d'octubre de 1918 com un dels tres copresidents de l'Assemblea Nacional Provisional de l'Àustria alemanya.[1] Un dels tres presidents exercia com a president de la Cambra (= president de l'Assemblea Nacional), un altre com a president del Consell (= president del Consell d'Estat, el Comitè Executiu de l'Assemblea Nacional) i el tercer com a president del Gabinet (= president del Govern de l'Estat). Els presidents s'alternaven en aquests càrrecs setmanalment segons un ordre acordat i estipulat per la llei.[2] Com a un dels tres presidents, va rebre un telegrama de felicitació del president dels Estats Units, Woodrow Wilson, el 8 de novembre de 1918, en què Wilson expressava la seva alegria perquè "els pobles sobirans s'haguessin deslliurat del jou de la monarquia austrohongaresa".[3] Seitz i el seu col·lega Franz Dinghofer van proclamar la República Alemanya-Àustria davant del Parlament de Viena el 12 de novembre de 1918.

Després de la mort de Victor Adler l'11 de novembre de 1918, Seitz va esdevenir president del partit i cap del club parlamentari dels socialdemòcrates, que es van convertir en la força més forta en l'elecció de l' Assemblea Nacional Constituent el 16 de febrer de 1919. Des del 5 de març de 1919 (dia de la seva elecció com a president de l' Assemblea Nacional Constituent ) fins al 9 de desembre de 1920 (elecció i presa de possessió del primer president federal, Michael Hainisch), Seitz també va actuar constitucionalment com a únic cap d'estat de la República. L'Assemblea Nacional va celebrar la seva última sessió sota la seva presidència l'1 d'octubre de 1920, dia en què va aprovar la Llei Constitucional Federal, el component principal de la Constitució Federal, que consta de diverses lleis.[1]

Després de les primeres eleccions al Consell Nacional el 17 d'octubre de 1920, en què els conservadors es van convertir en la força més forta, els socialdemòcrates, sota el lideratge de Seitz i a instàncies d'Otto Bauer, van posar fi a la Gran Coalició i van abandonar el govern el 22 d'octubre de 1920. Seitz va ser elegit segon president del Consell Nacional el 10 de novembre de 1920 (el dia que la constitució va entrar en vigor). Independentment d'això, va tenir un paper important en la separació de Viena de la Baixa Àustria el 1920.

Alcalde de Viena

[modifica]
Inauguració del Reismannhof a Längenfeldgasse per Seitz, 1926

El 13 de novembre de 1923 va succeir Jakob Reumann com a governador i alcalde de Viena i va romandre en aquest càrrec fins a la seva destitució i detenció el 12 de febrer de 1934.[4]

El 1923, Seitz va concedir a Imre Békessy «el dret de domicili tan desitjat, que va fer possible la seva doble nacionalitat a Àustria i Hongria».[5] L'editor del diari, a qui Karl Kraus s'oposava per la seva deshonor i criminalitat, no va tornar a Viena d'una estada a l'estranger el 1926 després que el director gerent de la seva editorial fos arrestat per extorsió.

Durant el mandat de Seitz com a alcalde de Viena, es va produir una radicalització política: l'incendi del Palau de Justícia de 1927 marca el punt d'inflexió i el declivi de la república democràtica. El mateix any, Richard Strebinger va intentar assassinar Seitz.[6]

En dues dictadures

[modifica]
Escultura davant del Karl-Seitz-Hof

El març de 1933 va tenir lloc l'anomenada "autoeliminació del parlament" per part d'Engelbert Dollfuss, contra la qual el president federal, com a guardià de la constitució, no va fer res. Després de la guerra civil (interpretació socialdemòcrata) o de la revolta de febrer (interpretació conservadora) de 1934, Seitz, que va ser arrestat el 12 de febrer, va romandre empresonat durant diversos mesos. Després de la seva sortida de la presó, va contribuir a la resistència amb els seus "passeigs": Va causar enrenou que l'ex polític de primer nivell, conegut a tot Viena i legalment innocent, simplement passegés pels carrers. Es va posar dret – encara que només vagament a causa de la vigilància policial – en contacte amb els socialistes revolucionaris .

En continuar vivint a Viena, Seitz va ser testimoni de l'Anschluss amb l'Alemanya nazi el 1938 i de l'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939. Va mantenir contactes amb l'important grup de resistència (grup Maier-Messner, CASSIA) al voltant del sacerdot Heinrich Maier, posteriorment executat, que estava en contacte amb l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS) del servei secret estatunidenc. Maier havia creat una xarxa d'informació per recollir informació important i dur a terme plans polítics per a la postguerra.[7] El 1944, Seitz va ser arrestat per segona vegada i, durant un temps, fins i tot va ser empresonat al camp de concentració de Ravensbrück, d'on va sortir per tornar a Viena quan l'Alemanya nazi finalment va col·lapsar el maig de 1945. Tot i que aleshores estava malalt, va servir el recentment creat Partit Socialdemòcrata d'Àustria com a president honorari i va ser membre nominal del Consell Nacional fins a la seva mort, als 80 anys.[8][1]

Segona República

[modifica]
Cementiri Central de Viena : lloc d'enterrament amb les últimes restes de Victor Adler, Otto Bauer, Karl Seitz i Engelbert Pernerstorfer
Detall: Làpida de Seitz

Després d'acabar la guerra, va tornar a Viena amb un retard a causa de les regulacions de l'ocupació. Després de la mort de la seva primera esposa el 1943, Seitz es va casar amb Emma Seidel (1895–1978), filla de l'activista pels drets de les dones Amalie Seidel, el 1945. Després del restabliment de l' SPÖ, va renunciar a la presidència del partit, que formalment encara ocupava com a últim president de l'SDAP, en favor d' Adolf Schärf . Va esdevenir president honorari de l'SPÖ i va continuar a ser membre del Consell Nacional. El 19 de desembre de 1945, com a membre més veterà del primer Consell Nacional, va presidir el 2n República, la primera sessió de la qual fins a l'elecció del primer president del Consell Nacional del 2n República, Leopold Kunschak, la primera sessió de la qual. Seitz, debilitat per un lleu ictus, va causar l'últim gran enrenou amb el seu discurs del 20 de març de 1946, en què es va pronunciar en contra de la tutela dels aliats sobre el Consell Nacional Austríac. Seitz va ser president de la Creu Roja Austríaca de 1946 a 1950.

Karl Seitz va morir el 3 de febrer de 1950, als 81 anys. Insuficiència cardíaca als 18 anys de vida. La seva urna va ser enterrada el 12 de novembre de 1950 en una tomba honorífica al Cementiri Central de Viena (Grup 24, Fila 5, Tomba núm. 2) al costat de les de Victor Adler, Otto Bauer i Engelbert Pernerstorfer.[9] La seva segona esposa, Emma, està enterrada a l'urna de la seva mare Amalie Seidel al crematori de Simmering .

Honors

[modifica]

El 16 de juny de 1951 es va inaugurar un gran complex d'habitatges municipals, construït durant el mandat de Seitz com a alcalde, al districte 21. El districte vienès de Karl-Seitz-Hof va rebre el seu nom i una escultura de Seitz dissenyada per Gustinus Ambrosi es va erigir a la seva plaça central, la Karl-Seitz-Platz, que va rebre el seu nom el 1998 (Seitz va ser elegit al Reichsrat el 1901 com a representant de Floridsdorf, que es va convertir en el 21è districte el 1905).

El 1962, es va erigir una estàtua de bronze de Karl Seitz, creada per Gottfried Buchberger, a la dreta del camí d'accés des del Burgtheater fins a l'ajuntament . Com a contrapart del monument de l'últim alcalde democràtic de la Primera República, el monument del primer alcalde de la Segona República, Theodor Körner, es troba a l'esquerra de l'entrada.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Karl Seitz | Austrian President, Social Democrat, Mayor of Vienna | Britannica» (en anglès), 31-08-2026. [Consulta: 21 octubre 2026].
  2. ↑ Gesetz vom 19. Dezember 1918, StGBl. Nr. 139 / 1918 (= S. 222).
  3. ↑ Gordon Brook-Shepherd: Um Krone und Reich. Die Tragödie des letzten Habsburgerkaisers. Molden, Wien 1968, S. 249.
  4. ↑ «Karl Seitz (1869-1950)». Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 9 maig 2014].
  5. ↑ Armin Thurnher: „Hinaus aus Wien mit dem Schuft!“ In: Falter, Wien, Nr. 16/2008 (16. April 2008), S. 21.
  6. ↑ Michael Gehler. Seitz, Karl Borromäus Josef (en alemany). 24. Berlin: Duncker & Humblot, 2010, p. .; (text complet en línia)
  7. ↑ Fritz Molden: Die Feuer in der Nacht. Opfer und Sinn des österreichischen Widerstandes 1938-1945. Amalthea, Vienna 1988, p. 122; Christoph Thurner "The CASSIA Spy Ring in World War II Austria: A History of the OSS's Maier-Messner Group" (2017), p. 14; Hansjakob Stehle: Die Spione aus dem Pfarrhaus. In: Die Zeit. 5 January 1996.
  8. ↑ «Karl Seitz (1869-1950)». Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 9 maig 2014].
  9. ↑ «Sicherheitsüberprüfung» (en alemany). ANNO Historische Zeitungen und Zeitschriften. Österreichische Nationalbibliothek. [Consulta: 20 octubre 2026].