Vés al contingut

Salut mental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Hi ha més problemes de salut mental als territoris amb més desigualtats[1]

La salut mental és un estat de benestar en el qual l'individu té consciència de les seves propis aptituds, és capaç d'afrontar les pressions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capaç de realitzar una contribució positiva a la comunitat. D'aquesta definició es desprèn que la salut mental forma la base del benestar i el funcionament efectiu de l'individu i la comunitat, segons l'Organització Mundial de la Salut. La salut mental és un marc biopsicosocial que obre la porta a la possibilitat d'intervenir de manera efectiva des del punt de vista de la promoció de la salut mental i la prevenció dels trastorns mentals.[2]

Una de les dimensions de la salut mental és la «salut emocional», un concepte positiu que no va directament lligat a la presència o l'absència de malaltia mental, un concepte ampli relacionat amb com l'individu se sent, pensa o actua en el dia a dia.[2]

Trastorns

[modifica]

Un trastorn de salut mental és «una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l'emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l'aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu», segons la Federació Salut Mental Catalunya.[3]

Les malalties mentals que poden afectar la població s'agrupen en diferents tipus de trastorns:[3]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]
Cartell molt estilitzat del Congrés d'Higiene celebrat a Hamburg el 1912.

A mitjan segle XIX, William Sweetser fou el primer a encunyar el terme higiene mental, que es pot considerar un precursor dels enfocaments contemporanis de promoció de la salut mental positiva.[4][5] Isaac Ray, quart president[6] de l'Associació Americana de Psiquiatria i un dels seus fundadors, definí la higiene mental com «l'art de preservar la ment de tots els incidents i influències susceptibles de deteriorar-ne les qualitats, minvar-ne les energies o alterar-ne el funcionament».[5]

En la història dels Estats Units, es considerava que els pacients amb malalties mentals patien un càstig religiós. Aquesta interpretació persistí durant el segle XVIII, juntament amb el confinament inhumà i l'estigmatització d'aquestes persones.[7] Dorothea Dix (1802–1887) fou una figura important en el desenvolupament del moviment d'«higiene mental». Dix era una mestra que s'esforçà per ajudar les persones amb trastorns mentals i denunciar les condicions inadequades en què se les mantenia.[8] Això es conegué com el «moviment d'higiene mental».[8] Abans d'aquest moviment, no era estrany que les persones afectades per malalties mentals patissin una desatenció considerable i sovint se les deixés soles en condicions deplorables i sense prou roba.[8] Entre el 1840 i el 1880, Dix aconseguí el suport del govern federal per crear més de trenta hospitals psiquiàtrics estatals; tanmateix, tenien mancances de personal i recursos i foren acusats de vulnerar els drets humans.[7]

El 1896, Emil Kraepelin desenvolupà la taxonomia dels trastorns mentals, que dominà aquest àmbit durant gairebé vuitanta anys. Més endavant, el model de malaltia proposat per explicar l'anormalitat fou sotmès a anàlisi, i es considerà que la normalitat era relativa als aspectes físics, geogràfics i culturals del grup que la definia.[9]

A començament del segle XX, Clifford Beers fundà «Mental Health America – National Committee for Mental Hygiene», després de publicar el 1908 A Mind That Found Itself, el relat de les seves experiències com a pacient en diversos manicomis,[10][11][12] i obrí la primera clínica de salut mental amb atenció ambulatòria dels Estats Units.[11] A començament del segle XX, les malalties mentals es consideraven cada vegada més un problema de salut pública.[13]

El moviment d'higiene mental, semblant al moviment d'higiene social, s'associà en alguns moments amb la defensa de l'eugenèsia i de l'esterilització de les persones que es considerava que tenien deficiències mentals massa greus per poder ajudar-les a desenvolupar una feina productiva i una vida familiar satisfactòria.[14][15] Durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, les referències a la higiene mental foren substituïdes gradualment pel terme «salut mental», pel seu vessant positiu, que ampliava l'atenció des del tractament de la malaltia fins als àmbits de la prevenció i la promoció de la salut.[12]

Institucionalització i desinstitucionalització

[modifica]

Quan els hospitals gestionats pel govern dels Estats Units foren acusats de vulnerar els drets humans, els defensors dels pacients impulsaren la desinstitucionalització: la substitució dels hospitals psiquiàtrics federals per serveis comunitaris de salut mental. El tancament dels hospitals psiquiàtrics de titularitat estatal s'impulsà amb la Llei de centres comunitaris de salut mental del 1963, que establí les condicions segons les quals només podien ingressar en centres estatals els pacients que representessin un perill imminent per a altres persones o per a ells mateixos.[16] Això es considerà una millora respecte de les condicions anteriors. Tanmateix, encara es debat sobre les condicions d'aquests recursos comunitaris.

S'ha demostrat que aquesta transició fou beneficiosa per a molts pacients: augmentaren la satisfacció general, la qualitat de vida i les amistats entre pacients, tot plegat amb un cost assequible. Això només es complia quan els centres de tractament disposaven de prou finançament per al personal i l'equipament, així com d'una gestió adequada.[17] Tanmateix, aquesta idea és objecte de posicions molt divergents. Els crítics de la desinstitucionalització sostenen que en aquests centres persistien les males condicions de vida, els pacients se sentien sols i no rebien una atenció mèdica adequada.[18] A més, els pacients traslladats de l'atenció psiquiàtrica estatal a centres de cures i residències patien mancances en aspectes essencials del tractament. En alguns casos, l'atenció passa dels professionals sanitaris a les famílies dels pacients, que no disposen del finançament ni dels coneixements mèdics necessaris per proporcionar una atenció adequada.[18] D'altra banda, els pacients atesos en centres comunitaris de salut mental no reben prou proves de detecció del càncer, vacunacions ni revisions mèdiques periòdiques.[18]

Altres crítics de la desinstitucionalització estatal sostenen que aquesta simplement comportà una transició cap a la «transinstitucionalització», és a dir, la idea que les presons i els hospitals de titularitat estatal són interdependents. En altres paraules, els pacients esdevenen reclusos. Aquest plantejament es basa en la hipòtesi de Penrose del 1939, segons la qual hi havia una relació inversa entre la mida de la població penitenciària i el nombre de llits dels hospitals psiquiàtrics.[19] Això significa que les poblacions que necessiten atenció psiquiàtrica passen d'unes institucions a unes altres, que en aquest cas inclouen els hospitals psiquiàtrics estatals i els sistemes de justícia penal. Així, la disminució dels llits disponibles als hospitals psiquiàtrics coincidí amb un augment del nombre de reclusos.[19] Tot i que alguns es mostren escèptics i consideren que això es deu a altres factors externs, d'altres atribueixen aquest resultat a una manca d'empatia envers les persones amb malalties mentals. L'estigmatització social d'aquestes persones no té justificació; han estat àmpliament marginades i discriminades en la societat.[7] En aquesta font, els investigadors analitzen com la majoria dels reclusos que compleixen penes de presó substitutòries de multes —persones detingudes que no poden o no volen pagar una multa per delictes lleus— estan a l'atur, no tenen llar i presenten una proporció extraordinàriament elevada de malalties mentals i trastorns per consum de substàncies.[19] Aquests reclusos perden aleshores oportunitats laborals, pateixen marginació social i no tenen accés a programes de reinserció social, cosa que acaba afavorint la reincidència.[19] La recerca posa de manifest com les persones amb malalties mentals —i, en aquest cas, les persones pobres— reben càstigs addicionals per circumstàncies que escapen al seu control, en un cercle viciós que es repeteix. Així, les presons es converteixen en una altra forma d'hospital psiquiàtric de titularitat estatal.

Les famílies dels pacients, els seus defensors i els professionals de la salut mental continuen reclamant més centres comunitaris ben estructurats i programes de tractament amb recursos i una atenció de més qualitat per als ingressos de llarga durada. Amb aquest entorn més estructurat, els Estats Units continuaran ampliant l'accés a l'atenció de salut mental i millorant el tractament general de les persones amb malalties mentals.

Tanmateix, a Bangladesh encara manquen estudis sobre les afeccions de salut mental que permetin augmentar-ne la conscienciació i el coneixement, i millorar les actituds envers la cerca de tractament mèdic. Les persones de les zones rurals sovint recorren als guaridors tradicionals, i les afeccions de salut mental de vegades es consideren una qüestió espiritual.[20]

Epidemiologia

[modifica]
Proporció de persones amb trastorns mentals i per consum de substàncies, el 2021. Galeria de mapes.

Les malalties mentals són més freqüents que el càncer, la diabetis o les malalties cardiovasculars. El 2021, més del 22% dels estatunidencs de més de divuit anys complien els criteris per tenir una malaltia mental.[21] Les dades indiquen que 970 milions de persones arreu del món tenen un trastorn mental.[22] La depressió major ocupa el tercer lloc entre les deu principals causes de malaltia al món. Es preveu que el 2030 esdevingui la principal causa de malaltia a escala mundial.[23] Més de 700.000 persones moren per suïcidi cada any i uns catorze milions ho intenten.[24] Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el cost mundial de les malalties mentals fou de gairebé 2,5 bilions de dòlars el 2010 —dos terços dels quals eren costos indirectes— i preveu que superi els sis bilions el 2030.[25]

Les dades de l'OMS indiquen que gairebé la meitat de la població mundial es veu afectada per malalties mentals, amb repercussions sobre l'autoestima, les relacions i la capacitat de desenvolupar-se en la vida quotidiana.[26] La salut emocional d'una persona pot repercutir en la seva salut física. Una mala salut mental pot comportar problemes com la incapacitat de prendre decisions adequades i els trastorns per consum de substàncies.[27]

Una bona salut mental pot millorar la qualitat de vida, mentre que una mala salut mental pot empitjorar-la. Segons Richards, Campenni i Muse-Burke, «cada vegada hi ha més dades que mostren que les capacitats emocionals s'associen amb conductes prosocials, com ara la gestió de l'estrès i la salut física».[27] La seva recerca també conclogué que les persones que no expressen les emocions tendeixen a presentar conductes antisocials —com ara trastorns per consum de substàncies i trastorns per consum d'alcohol, baralles físiques o vandalisme—, que reflecteixen la seva salut mental i les emocions reprimides.[27] Els adults i els infants amb malalties mentals poden patir estigma social, que pot agreujar-ne els problemes.[28]

Prevalença mundial

[modifica]
Model dels dos continus de la salut mental i la malaltia mental.

La salut mental es pot concebre com un continu, en el qual la salut mental d'una persona pot adoptar molts valors diferents.[29] El benestar mental es considera un atribut positiu; aquesta definició de salut mental posa l'accent en el benestar emocional, la capacitat de viure una vida plena i creativa i la flexibilitat per afrontar els reptes inevitables de la vida. Alguns debats es plantegen en termes de satisfacció o felicitat.[30] Molts sistemes terapèutics i llibres d'autoajuda ofereixen mètodes i filosofies que defensen estratègies i tècniques presentades com a eficaces per millorar encara més el benestar mental. La psicologia positiva té una presència creixent en l'àmbit de la salut mental.

Un model holístic de salut mental generalment inclou conceptes basats en perspectives antropològiques, educatives, psicològiques, religioses i sociològiques. També hi ha models que adopten perspectives teòriques de la psicologia de la personalitat, la psicologia social, la psicologia clínica, la psicologia de la salut i la psicologia del desenvolupament.[31][32]

El model tripartit de benestar mental[29][33] considera que aquest comprèn tres components: el benestar emocional, el benestar social i el benestar psicològic. El benestar emocional es defineix com la presència de nivells elevats d'emocions positives, mentre que el benestar social i el psicològic es defineixen com la presència d'habilitats i capacitats psicològiques i socials que contribueixen a un funcionament òptim en la vida quotidiana. El model ha rebut suport empíric en diverses cultures.[33][34][35] El Mental Health Continuum-Short Form (MHC-SF) és l'escala més utilitzada per mesurar el model tripartit de benestar mental.[36][37][38]

Atenció

[modifica]

El trastorns mentals tenen un important impacte en la qualitat de vida de la persona i afecten tots els àmbits de relació interpersonal (familiar, laboral i social). La promoció de la salut, la prevenció, el tractament i la rehabilitació, així com la inserció social i laboral de les persones afectades són el principal objectiu dels serveis de salut mental. L'atenció a la salut mental prioritza la inserció a la comunitat i combina diverses possibilitats d'atenció en l'àmbit ambulatori, comunitari de rehabilitació, d'internament i d'atenció a les addiccions, tenint en compte les necessitats de les persones malaltes i de les seves famílies. S'ofereix, per tant, una atenció interdisciplinària, amb equips formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la infermeria, entre d'altres.[39]

L'atenció primària és la peça clau en la detecció precoç i l'atenció dels problemes de salut mentals més lleus, com l'ansietat i la depressió. Un equip de professionals especialistes en salut mental donen suport als equips d'atenció primària i s'integren en els centres d'atenció primària (CAP). A banda, i per casos més greus, els serveis d'atenció a la salut mental es presten des de diferents serveis especialitzats. Els serveis de salut mental i addicions formen part de la Cartera comuna bàsica, que són els serveis assistencials coberts de manera completa per finançament públic.[39]

Recursos

[modifica]
  • Centres de salut mental. En aquests centres, equips multidisciplinaris integrats bàsicament per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i personal d'infermeria, presten una atenció especialitzada en règim ambulatori, a aquelles persones derivades des de l'atenció primària.[39]
  • Hospitals psiquiàtrics. Els serveis d'hospitalització de salut mental són els serveis orientats a les persones que, de manera voluntària o involuntària, necessiten d'un període perllongat d'hospitalització per garantir la seva reinserció en la comunitat en condicions d'estabilitat clínica. Aquestes persones presenten símptomes greus i persistents, d'evolució crònica amb important desadaptació social i familiar, amb limitacions del funcionament autònom i riscs personals i socials. Aquests serveis d'internament es presten des dels hospitals psiquiàtrics, juntament amb els serveis de psiquiatria dels hospitals generals i dels centres sociosanitaris autoritzats. Compten amb recursos per atendre a pacients amb trastorns en fase aguda i subaguda i unitats diferenciades de mitjana o llarga estada per als malalts crònics o de llarga evolució.[39]
  • Hospitals de dia psiquiàtrics. Els hospitals de dia psiquiàtrics presten serveis d'hospitalització parcial per a la rehabilitació de les persones amb trastorns mentals sense necessitat d'internament. S'hi combinen els tractaments farmacològics, psicoterapèutics i de rehabilitació, amb l'objectiu d'aconseguir, en la mesura de les possibilitats de cada cas, el màxim nivell de reinserció familiar, social i laboral de les persones que pateixen el trastorn.[39]
  • Centres de dia de salut mental. En aquests centres es presten serveis de rehabilitació per a les persones amb trastorns mentals greus, amb un cert grau d'autonomia i estabilitat de la malaltia, que no presenten situacions de descompensació aguda. L'objectiu és oferir un espai terapèutic que els permeti assolir un cert grau d'autonomia i estabilitat, mitjançant un tractament rehabilitador de les capacitats personals i habilitats socials al mateix temps que continuen en el seu medi familiar.[39]
  • Línia d'atenció en salut mental (addiccions). L'atenció en salut mental en l'àmbit de les addiccions disposa de múltiples serveis adreçats a persones consumidores de drogues. L'objectiu és reduir al màxim els problemes de salut física i els danys de caràcter psicosocial que pateixen aquestes persones, així com motivar i facilitar l'accés al tractament. Per prestar aquests serveis hi ha diversos dispositius, alguns de tipus ambulatori com els centres d'atenció i seguiment a les drogodependències en l'àmbit ambulatori (CAS), altres hospitalaris com les unitats hospitalàries de desintoxicació, les unitats de patologia dual, els centres de crisis i altres residencials com els centres de dia, els pisos de reinserció i les comunitats terapèutiques que depenen del Departament de Benestar Social i Família, encara que són autoritzades pel Departament de Salut.[39]

Història

[modifica]

A Catalunya, fins a la dècada del 1990, l'assistència psiquiàtrica depenia de les diputacions provincials i no estava integrada dins del Sistema Nacional de Salut; tenia més la consideració d'assistència de beneficència que no pas d'assistència sanitària. És amb l'aprovació de la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) que es va integrar l'assistència psiquiàtrica en el sistema de cobertura del Servei Català de la Salut, al mateix temps que es creava una xarxa d'atenció específica als infants i adolescents amb problemes de salut mental pionera a tot l'Estat espanyol.[40]

En les darreres dècades s'han anat desplegant a Catalunya serveis d'atenció comunitària com centres de salut mental, centres de dia o hospitals de dia, s'ha integrat la salut mental en el sistema sanitari general amb l'atenció primària de salut i, en els hospitals d'aguts, s'han posat en marxa experiències en matèria de prevenció del suïcidi, d'atenció a les persones amb trastorns mentals greus, d'atenció a la psicosi incipient, com també s'ha innovat en els models de gestió de casos i els serveis de rehabilitació comunitària. També han sorgit entitats associatives que han fomentat un canvi de paradigma del model d'atenció a la salut mental.[40]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Richard G. Wilkinson, Kate Pickett: The Spirit Level: Why More Equal Societies Almost Always Do Better Allen Lane, London 2009, ISBN 978-1-84614-039-6.
  2. 1 2 Prevenció i promoció de la salut mental Arxivat 2021-06-27 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 7 març 2017
  3. 1 2 Què és un trastorn de salut mental? Arxivat 2021-06-27 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 2 febrer 2018
  4. ↑ «Sweetser, William». A: Shook JR. Dictionary of Early American Philosophers. Bloomsbury Publishing USA, abril 2012, p. 1016–1020. ISBN 978-1-4411-7140-5.
  5. 1 2 Mandell W. «Origins of Mental Health, The Realization of an Idea». Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health. Baltimore, MD: Johns Hopkins University, 1995. [Consulta: 9 juny 2015].
  6. ↑ «Isaac Ray Award». www.psychiatry.org. American Psychiatric Association. [Consulta: 27 octubre 2017].
  7. 1 2 3 «A Brief History of Mental Illness and the U.S. Mental Health Care System». www.uniteforsight.org. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 11 maig 2020].
  8. 1 2 3 Barlow DH, Durand VM, Steward SH. Abnormal Psychology: An Integrative Approach. 2a edició canadenca. Toronto: Nelson Education, 2009, p. 16. ISBN 978-0-17-644151-7.
  9. ↑ Ebert A, Bär KJ «Emil Kraepelin: A pioneer of scientific understanding of psychiatry and psychopharmacology». Indian Journal of Psychiatry, 52, 2, 4-2010, p. 191–2. DOI d'accés lliure. DOI: 10.4103/0019-5545.64591. PMC: 2927892. PMID: 20838510.
  10. ↑ Peck A. «Mental Health America – Origins». The Social Welfare History Project, 2013. [Consulta: 9 juny 2015].
  11. 1 2 «About Us». Clifford Beers Clinic. Arxivat de l'original el 2007-04-09. [Consulta: 1r juny 2007].
  12. 1 2 Bertolote J «The roots of the concept of mental health». World Psychiatry, 7, 2, 6-2008, p. 113–6. DOI: 10.1002/j.2051-5545.2008.tb00172.x. PMC: 2408392. PMID: 18560478.
  13. ↑ May, James Vance. A Public Health Problem, 1922 [Consulta: 27 abril 2026].
  14. ↑ Jones G. Social Hygiene in Twentieth Century Britain. London: Croom Helm, 1986, p. 80–83. ISBN 978-0-7099-1481-5.
  15. ↑ Wilkie JS. «Hygiene - Evolving Ideas of Hygiene, Theories of Contagion, Public Hygiene - Encyclopedia of Children and Childhood in History and Society». Encyclopedia of Children and Childhood in History and Society; Entrada: Hygiene.
  16. ↑ The New York Times New York State Poll, June 2008. Ann Arbor, MI: Inter-university Consortium for Political and Social Research (ICPSR), 3 desembre 2009 (CBS News/New York Times Poll Series). DOI 10.3886/icpsr26164.v1. ICPSR 26164.
  17. ↑ Knapp M, Beecham J, McDaid D, Matosevic T, Smith M «The economic consequences of deinstitutionalisation of mental health services: lessons from a systematic review of European experience». Health & Social Care in the Community, 19, 2, 3-2011, p. 113–25. DOI d'accés lliure. DOI: 10.1111/j.1365-2524.2010.00969.x. PMID: 21143545.
  18. 1 2 3 Novella EJ «Mental health care and the politics of inclusion: a social systems account of psychiatric deinstitutionalization». Theoretical Medicine and Bioethics, 31, 6, 12-2010, p. 411–27. DOI: 10.1007/s11017-010-9155-8. PMID: 20711755.
  19. 1 2 3 4 Schildbach S, Schildbach C «Criminalization Through Transinstitutionalization: A Critical Review of the Penrose Hypothesis in the Context of Compensation Imprisonment». Frontiers in Psychiatry, 9, 25-10-2018. Article 534; DOI d'accés lliure. DOI: 10.3389/fpsyt.2018.00534. PMC: 6209624. PMID: 30410452.
  20. ↑ Uddin MN, Bhar S, Islam FM «An assessment of awareness of mental health conditions and its association with socio-demographic characteristics: a cross-sectional study in a rural district in Bangladesh». BMC Health Services Research, 19, 1, 8-2019. Article 562; DOI d'accés lliure. DOI: 10.1186/s12913-019-4385-6. PMC: 6692949. PMID: 31409332.
  21. ↑ «Mental Illness». National Institute of Mental Health. [Consulta: 13 setembre 2023].
  22. ↑ «Mental disorders» (en anglès). World Health Organization, 08-06-2022. [Consulta: 5 gener 2024].
  23. ↑ Bains N, Abdijadid S. «Major Depressive Disorder». A: StatPearls. PMID 32644504. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2023 [Consulta: 5 gener 2024].
  24. ↑ «Suicide prevention» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 5 gener 2024].
  25. ↑ «The World Health Report 2001: Mental Disorders affect one in four people». World Health Organization (WHO), 28-09-2001.
  26. ↑ Storrie K, Ahern K, Tuckett A «A systematic review: Students with mental health problems--a growing problem». International Journal of Nursing Practice, 16, 1, 2-2010, p. 1–6. DOI: 10.1111/j.1440-172X.2009.01813.x. PMID: 20158541.
  27. 1 2 3 Richards K, Campenni C, Muse-Burke J «Self-care and Well-being in Mental Health Professionals: The Mediating Effects of Self-awareness and Mindfulness». Journal of Mental Health Counseling, 32, 3, 7-2010, p. 247–264. DOI: 10.17744/mehc.32.3.0n31v88304423806.
  28. ↑ Heary C, Hennessy E, Swords L, Corrigan P «Stigma towards Mental Health Problems during Childhood and Adolescence: Theory, Research and Intervention Approaches». Journal of Child and Family Studies, 26, 11, 06-07-2017, p. 2949–2959. DOI: 10.1007/s10826-017-0829-y.
  29. 1 2 Keyes CL «The mental health continuum: from languishing to flourishing in life». Journal of Health and Social Behavior, 43, 2, 6-2002, p. 207–22. DOI: 10.2307/3090197. JSTOR: 3090197. PMID: 12096700.
  30. ↑ Graham MC. Facts of Life: ten issues of contentment. Outskirts Press, 2014, p. 6–10. ISBN 978-1-4787-2259-5.
  31. ↑ Witmer JM, Sweeny TJ «A holistic model for wellness and prevention over the lifespan». Journal of Counseling and Development, 71, 2, 1992, p. 140–148. DOI: 10.1002/j.1556-6676.1992.tb02189.x.
  32. ↑ Hattie JA, Myers JE, Sweeney TJ «A factor structure of wellness: Theory, assessment, analysis and practice». Journal of Counseling and Development, 82, 3, 2004, p. 354–364. DOI: 10.1002/j.1556-6678.2004.tb00321.x.
  33. 1 2 Joshanloo M «Revisiting the Empirical Distinction Between Hedonic and Eudaimonic Aspects of Well-Being Using Exploratory Structural Equation Modeling». Journal of Happiness Studies, 17, 5, 23-10-2015, p. 2023–2036. DOI: 10.1007/s10902-015-9683-z.
  34. ↑ Bobowik M, Basabe N, Páez D «The bright side of migration: hedonic, psychological, and social well-being in immigrants in Spain». Social Science Research, 51, 5-2015, p. 189–204. DOI: 10.1016/j.ssresearch.2014.09.011. PMID: 25769861.
  35. ↑ Gallagher MW, Lopez SJ, Preacher KJ «The hierarchical structure of well-being». Journal of Personality, 77, 4, 8-2009, p. 1025–50. DOI: 10.1111/j.1467-6494.2009.00573.x. PMC: 3865980. PMID: 19558444.
  36. ↑ Keyes CL, Wissing M, Potgieter JP, Temane M, Kruger A, van Rooy S «Evaluation of the mental health continuum-short form (MHC-SF) in setswana-speaking South Africans». Clinical Psychology & Psychotherapy, 15, 3, 5-2008, p. 181–92. DOI: 10.1002/cpp.572. PMID: 19115439.
  37. ↑ Joshanloo M, Lamers SM «Reinvestigation of the factor structure of the MHC-SF in the Netherlands: Contributions of exploratory structural equation modeling». Personality and Individual Differences, 97, 7-2016, p. 8–12. DOI: 10.1016/j.paid.2016.02.089.
  38. ↑ Joshanloo M «A New Look at the Factor Structure of the MHC-SF in Iran and the United States Using Exploratory Structural Equation Modeling». Journal of Clinical Psychology, 72, 7, 7-2016, p. 701–13. HDL 11343/291078; HDL d'accés lliure. DOI: 10.1002/jclp.22287. PMID: 26990960.
  39. 1 2 3 4 5 6 7 Atenció a la salut mental i addiccions, Generalitat de Catalunya, 10 febrer 2020
  40. 1 2 Molina, Cristina: Atenció Salut Mental Arxivat 2021-06-27 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 27 octubre 2016

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salut_mental&oldid=38946875»