The Motley Fool
|
|||||
| Epònim | Al vostre gust  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | empresa punt com | ||||
| Indústria | finances | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1993 | ||||
| Fundador | David Gardner i Tom Gardner (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | fool.com | ||||
 | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
The Motley Fool és una empresa privada d'assessorament financer i d'inversions amb seu a Alexandria, Virgínia, als Estats Units. Va ser fundada al juliol de 1993 pels copresidents i germans David Gardner i Tom Gardner, juntament amb Todd Etter i Erik Rydholm.[1][2][3] L'empresa té més de 300 treballadors arreu del món.[4] El nom "Motley Fool" està tret de la comèdia de Shakespeare Al vostre gust (en anglès, As You Like It). Fa referència a l'únic personatge – el bufó de la cort – que podia dir la veritat al duc sense que li tallessin el cap.[5]
Història
[modifica]El 1994, The Motley Fool va publicar una sèrie de declaracions a Internet promovent una empresa inexistent d'eliminació d'aigües residuals.[6] Els missatges, que eren una broma del dia d'enganyar (April Fool's joke) dissenyada per donar una lliçó sobre la inversió en accions de poc valor (penny stocks), van atreure una atenció generalitzada, inclòs un article a The Wall Street Journal.[7] A l'agost d'aquell any, els germans Gardner van aprofitar el seu butlletí d'inversions de feia un any per tancar una associació de continguts amb America Online (AOL).[8] Al desembre, se'n va fer un perfil a la secció "Talk of the Town" de la revista The New Yorker.[9]
El 1996, David i Tom Gardner van publicar The Motley Fool Investment Guide, que va figurar a les llistes de best-sellers de The New York Times i Bloomberg Businessweek. El llibre va generar controvèrsia; Bloomberg News va escriure sobre el "seguiment fanàtic" de The Motley Fool,[10] mentre que un episodi del programa Frontline de la PBS va descriure l'empresa com un equip de "joves de vint-i-pocs anys" que donaven "presumptes consells".[11]
El 1997, la presència en línia de Motley Fool es va traslladar d'AOL al seu propi domini, Fool.com, on va continuar oferint consells d'inversió sota un model d'ingressos basat en la publicitat.[12][13]
"Foolish Four" i l'esclat de les puntcom
[modifica]A finals de la dècada de 1990, The Motley Fool va promocionar el seu mètode de negociació sistemàtica "Foolish Four", adaptat del mètode Dogs of the Dow per seleccionar accions del Dow Jones Industrial Average basant-se en un alt rendiment per dividend. En van publicar un llibre sobre el tema el 1999.[14] El periodista Jason Zweig va criticar el mètode Foolish Four el 1999.[15] Zweig descriu la selecció d'accions amb alt rendiment per dividend com una estratègia "assenyada", almenys a nivell preliminar, ja que aquestes accions tendeixen a ser relativament barates en comparació amb altres accions segons diversos mètodes de valoració d'accions. Tanmateix, Zweig va dir que l'equip de The Motley Fool feia afirmacions extravagants com ara la capacitat de "superar els fons d'inversió només 15 minuts a l'any", utilitzava fórmules matemàtiques innecessàriament complicades i va posar en dubte l'eficàcia del mètode.[16] El 2000, l'escriptora de Motley Fool Ann Coleman va admetre que el mètode Foolish Four "va resultar no ser una estratègia ni de lluny tan meravellosa com pensàvem".[17] El 1999, McQueen i Thorley van escriure un article en clau d'humor que utilitzava la cartera de la Foolish Four per il·lustrar les limitacions de qualsevol estratègia de negociació basada en la mineria de dades de rendiments històrics, especialment una descrita en un llibre d'èxit de vendes.[18]
L'any 2001, durant la bombolla de les puntcom i l'enfonsament del mercat, l'empresa Motley Fool va acomiadar el 80% de la seva plantilla en tres rondes d'acomiadaments.[19]
Expansió
[modifica]El febrer de 2002, The Motley Fool va canviar cap a un model de negoci basat en subscripció.[20] La companyia va llançar el seu programa Stock Advisor, oferint als subscriptors seleccions mensuals d'accions i educació financera premium.[21] La companyia també va establir negocis gratuïts i basats en subscripció a diversos països. A data de 2023, The Motley Fool té operacions al Regne Unit, Austràlia i el Canadà.[22] L'octubre de 2019, la companyia va anunciar que tancava les seves operacions a Singapur.[23] Un any més tard, l'octubre de 2020, la companyia va anunciar que també tancava les seves operacions a Hong Kong.[24] L'agost de 2018, la companyia va llançar una submarca de finances personals anomenada The Ascent per oferir ressenyes de productes financers personals i recursos educatius gratuïts.[25]
El setembre de 2019, Motley Fool va llançar dues submarques més. Millionacres ofereix consells d'inversió immobiliària basats en subscripció i recursos immobiliaris.[26]
El 17 de setembre de 2019, Motley Fool va llançar el seu joc per a mòbils, Investor Island.[27]
Iniciatives legislatives
[modifica]Representants de The Motley Fool han testificat davant el Congrés dels Estats Units contra les comissions dels fons d'inversió,[28] a favor de la divulgació financera justa,[29] sobre el escàndol d'Enron,[30] i sobre el procés d'oferta pública de venda (OPV).[31]
El 1999, la Comissió de Valors i Borsa dels Estats Units (SEC) va proposar la Regulation Fair Disclosure, que exigiria a les empreses oferir informació vital simultàniament als analistes de Wall Street i al públic general. El desembre de 1999, l'autor de Motley Fool Bill Barker va escriure un article demanant als lectors que publiquessin comentaris al lloc web de la SEC.[32] La regulació es va aprovar, i en l'edició del 2 de juliol de 2001 de The Wall Street Journal, es cita l'antic president de la SEC Arthur Levitt dient: "Dos terços de les nostres cartes venien de Fools (bojos/de Motley Fool). Sense ells, la Reg FD no hauria tirat endavant".[12]
Referències
[modifica]- ↑ «America is Leading the Global Economy Above And Beyond Its Pre-Pandemic Strength». www.nasdaq.com. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Morgan, Jacob. «I Found a Chief Collaboration Officer and his name is Todd» (en anglès americà). Jacob Morgan | Best-Selling Author, Speaker, & Futurist | Leadership | Future of Work | Employee Experience, 16-03-2012. [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ «Motley Fool's Todd Etter Speaks At Baylor» (en anglès). www.chattanoogan.com, 03-10-2001. [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ «The Motley Fool's Competitors, Revenue, Number of Employees, Funding and Acquisitions». Owler, 01-01-2020. Arxivat de l'original el February 3, 2020. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ O'Malley, Michael «What the 'Best Companies to Work For' Do Differently». Harvard Business Review, 12-12-2019.
- ↑ Gomes, Lee «On-line Ripoffs». Chicago Tribune, 24-05-1994.
- ↑ Doward, Jamie «If the jester's cap fits ...». The Guardian, 29-04-2000.
- ↑ Kornbluth, Jesse «Who Needs America Online?». The New York Times Magazine, 24-12-1995.
- ↑ Kornbluth, Jesse (December 11, 1994). «What a (Motley) Fool Believes». The New Yorker.
- ↑ Foust, Dean. «Getting The Net To Help Build Your Portfolio». Bloomberg News, 15-07-1996.
- ↑ «Tapes & Transcripts | 'Betting On The Market'». Frontline. PBS. [Consulta: 8 novembre 2019].
- 1 2 Dugan, Ianthe Jeanne «Followers of the Motley Fool Are Suffering, and Not Gladly». The Wall Street Journal, 02-07-2001.
- ↑ «The Motley Fool expands beyond AOL». Washington Business Journal, 1997. Arxivat de l'original el July 30, 2004. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ Brian Bauer (1999). The Foolish Four: How to Crush Your Mutual Funds in 15 Minutes a Year. Motley Fool Publishing, ISBN 978-1892547019
- ↑ Zweig, Jason «False Profits». , 24-06-2015.
- ↑ «Investor Home - Dow 10, Foolish Four and other Dow Dividend Strategies». Investor Home. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ «Fool.com: Fool Four Moves On [Foolish Four December 29, 2000]», 16-08-2013. Arxivat de l'original el August 16, 2013. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ McQueen, Grant Richard; Thorley, Steven. «Mining Fool's Gold». SSRN, 01-02-1999. DOI: 10.2139/ssrn.158409. [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ «A Wake for the Motley Fools». , 10-02-2001.
- ↑ McCarthy, Ellen «Motley Fool Goes From Free to Fee». , 31-01-2002.
- ↑ MeMore, Money. «Motley Fool Stock Advisor Review». MeMoreMoney.
- ↑ «About The Motley Fool» (en anglès). The Motley Fool. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ Tan, Claudia. «Motley Fool ceasing Singapore operations over regulatory issues». The Business Times, 10-10-2019. [Consulta: 8 novembre 2019].
- ↑ «Motley Fool to close Hong Kong business due to political uncertainty». Reuters, 07-10-2020.
- ↑ «The Motley Fool Is 25 This Year. Here's How They Changed the Way America Invests.». Washingtonian, 01-04-2019. [Consulta: 8 novembre 2019].
- ↑ «The Motley Fool rolls out a new company. Its focus? Real estate investing.». Bizjournals.com. [Consulta: 8 novembre 2019].
- ↑ «Investor Island by The Motley Fool». AppAdvice. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Fool.com: Mutual Funds -- Costs -- Mr. Gardner Goes to Washington». zing.ncsl.nist.gov. Arxivat de l'original el 2018-10-02. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ «Testimony, Sept. 13 Hearing on Auditor Independence Proposal». U. S. Securities and Exchange Commission. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ «Financial Collapse of Enron». C-SPAN.org. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ «Initial Public Offering Process». C-SPAN.org, 20-06-2012. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ Barker, Bill. «Fool.com: The SEC Needs Your Help (Special)». zing.ncsl.nist.gov, 21-03-2000. Arxivat de l'original el October 2, 2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
