seré

Potser volíeu: sere, Sere, serè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈɾe/, occidental /seˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

seré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de ésser/ser.

Adjectiu

seré m. ‎(femení serena, plural masculí serens, plural femení serenes)

1. (valencià) Forma alternativa de serè.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ré (2)
• Anagrames: eres ^(revers), rees, rese

Català antic

Verb

seré

1. primera persona singular (io, yo, jo) del futur de esser

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /seˈɾe/

Americà: alt /s(e)ˈɾe/, baix /seˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

seré ‎(infinitiu ser)

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb ser

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ré (2)
• Anagrames: eres ^(revers), Eres ^(revers), erés, eser, resé, seer