1917
 |
Aquest article tracta sobre l'any. Vegeu-ne altres significats a «1917 (pel·lícula)». |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1917 (mcmxvii) |
| Islàmic | 1335 – 1337 |
| Xinès | 4613 – 4614 |
| Hebreu | 5677 – 5678 |
| Calendaris hindús | 1972 – 1973 (Vikram Samvat) 1839 – 1840 (Shaka Samvat) 5018 – 5019 (Kali Yuga) |
| Persa | 1295 – 1296 |
| Armeni | 1366 |
| Rúnic | 2167 |
| Ab urbe condita | 2670 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1914 1915 1916 - 1917 - 1918 1919 1920 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Gener, Andorra: Apareix el primer número de Les Valls d'Andorra, publicació periòdica de caràcter generalista, considerada com la primera publicació en sèrie estrictament andorrana.
- 2 de gener, Artés: Avalot dels Burots.[1]
- 4 de gener: Palma: S'inicia la segona etapa del setmanari La Veu de Mallorca, de contingut cultural i polític, d'influència noucentista.[2]
- 17 de març, Barcelona, apareix a la venda el primer número de la revista d'historietes il·lustrades TBO.
- 12 de maig, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria la versió teatral de L'auca del senyor Esteve, feta pel mateix Santiago Rusiñol.[3]
- 13 d'agost, Barcelona: Declaració de vaga general, convocada per la CNT i la UGT. A Barcelona i a Sabadell hi va haver morts i ferits.[4]
- 14 d'octubre, Barcelona: S'inaugura el monument a la pintora Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, primer monument que la ciutat dedicava a una dona per la seva professió.[5]
- 10 de desembre, Barcelona: primer número de la revista "Economia i Finances" dirigida per Miquel Vidal i Guardiola.[4]
- Josep Puig i Cadafalch esdevé president de la Mancomunitat de Catalunya.
- Resta del món
- 5 de febrer, Mèxic: s'hi proclama la Constitució de 1917.
- 13 de febrer, París, França: el servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
- 5 de març, Estats Units: segona investidura de Woodrow Wilson com a president dels Estats Units.
- 6 d'abril: els Estats Units declaren formalment la guerra a l'Imperi Alemany intervenint en la Primera Guerra Mundial.
- 23 de març, Imperi Rus: el govern reformista d'Aleksandr Kérenski aboleix la pena de mort; serà restablerta per l'URSS després del desencadenament de la Guerra Civil Russa.[6]
- 31 de juliol, Passendale: Inici de la batalla de Passendale o Tercera batalla d'Ieper, va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar als britànics i els seus Aliatscontra l'Imperi alemany.[7]
- 25 d'octubre, Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
- 2 de novembre, Londres: el ministre Balfour pública la declaració que proclama el suport britànic als assentaments jueus al Mandat Britànic de Palestina (sionisme).
- 7 de novembre, Imperi Rus: hi comença la Revolució Russa.[7]
- 9 de novembre, Kobarid, Eslovènia: Final de la batalla de Caporetto o la 12a batalla de l'Isonzo, també coneguda com a batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, durant la Primera Guerra Mundial.[7]
- 6 de desembre, Finlàndia declara la seva independència de l'Imperi Rus[7]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | No atorgat |
| Medicina o Fisiologia | No atorgat |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 10 de gener, Lleida: Carmina Pleyan i Cerdà, lingüista catalana (m. 2011).[8]
- 23 de gener, Llorca: Encarnación Hernández, pionera del bàsquet femení com a jugadora, entrenadora, àrbitra i fundadora d'equips.[9]
- 31 de gener, Lleida: Pepita Reimundi, mestra i pedagoga socialista catalana (m. 2009).[10]
- 1 de febrer
- Barcelona: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol (m. 2013).
- Vallibona, els Ports: Florencio Pla Meseguer, la Pastora, maqui valencià (m. 2004).
- 2 de febrer -
- Saix, Alt Vinalopó: Alberto Sols García, bioquímic valencià gran especialista en biologia molecular (m. 1989).
- Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell: Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (m. 2018).[11]
- 5 de febrer - Sabadell: Joan Argemí i Fontanet, pediatre sabadellenc.
- 14 de febrer - Borriana, Plana Baixa: Assumpta González i Cubertorer, escriptora teatral valenciana (m. 2003).[12]
- 16 de març - Òdena, Anoia: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (m. 2004).
- 17 de març - Barcelona: Núria Llimona i Raymat, pintora catalana (m. 2011).[13]
- 25 de març - Igualada: Maria del Rio i Montfort, professora de música, directora de coral i compositora igualadina (m. 2006).[14]
- 2 d'abril - L'Espluga de Francolí: Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i poeta català (m. 1973).[15]
- 21 d'abril - Barcelona: Josep Palau i Fabre, polifacètic autor i crític d'art, un dels màxims especialistes en l'obra de Picasso (m. 2008).[16]
- 15 de maig - Barcelona: Elvira Elias i Cornet, il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners (m. 2016).[17]
- 21 de maig - El Vilar de Cabó (Alt Urgell): Cebrià Baraut i Obiols, (m. 2003) historiador i monjo benedictí.[18]
- 29 de maig - Barcelona: Antònia Fontanillas Borràs, militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili (m. 2014).[19]
- 30 de juny - Brooklyn, Nova York: Lena Horne, cantant de jazz, cançó popular i actriu de pel·lícules musicals (m. 2010).[20]
- 1 de juliol - Parkersburg, Virgínia Occidental: Dorothy Maharam, matemàtica estatunidenca que va fer contribucions importants a la teoria de la mesura (m. 2014).[21]
- 10 de juliol - Barcelona: Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
- 1 de setembre - Girona, Gironès: Josep Viader i Moliner, músic, compositor, instrumentista i pedagog català (m. 2012).[22]
- 27 d'octubre - Badalona: Maria Escrihuela i Giró, poetessa i locutora de ràdio badalonina (m. 2017).[23]
- 24 de novembre -
- Gijón: Otilia Castellví, modista, militant del POUM i compromesa amb la República (m. 2001).[24]
- Barcelona: Rosa Galcerán i Vilanova, dibuixant, historietista, animadora i publicista catalana.[25]
- 10 de desembre - Barcelona: Carme Soriano i Tresserra, nedadora catalana, molt popular als anys trenta.[26]
- 3 de desembre - València: Angelina Alòs i Tormo, ceramista catalana (m. 1997).[27]
- 31 de desembre - Darnius, Empordà: Josep Maria Gironella i Pous, escriptor català en llengua castellana (m. 2003).
- Resta del món
- 1 de gener, Viena: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.
- 8 de gener, Tiumén, Rússia: Sylvia Agnes Sophia Tait, bioquímica i endocrinòloga anglesa que descobrí l'hormona aldosterona (m. 2003).[28]
- 25 de gener, Moscou, URSS: Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (m. 2003).
- 4 de febrer,
- Sharabas, Egipte: Abd-ar-Rahman Badawí, existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci.
- Fuentidueña de Tajo, Madrid: Elena Soriano, escriptora espanyola, fundadora i directora de la revista El Urogallo (m. 1996).[29]
- 6 de febrer, Marsella: Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (m. 1944).[30]
- 10 de febrer, Bogotá: Elvira Dávila Ortiz, infermera colombiana, pionera de la infermeria i la transfusió de sang a Iberoamèrica (m. 2008).[31]
- 14 de febrer, Nova York, EUA: Herbert A. Hauptman, matemàtic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2011).
- 6 de març, Brooklyn (Nova York, EUA): Will Eisner, dibuixant i guionista de còmics estatunidenc (m. 2005)[32]
- 7 de març, Brihuega: Tomasa Cuevas, militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones a les presons franquistes.[33]
- 24 de març, Oxford, Anglaterra: John Kendrew, químic anglès, Premi Nobel de Química 1962 (m. 1997).
- 30 de març, Makíïvkaː Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (m. 1995).[34]
- 6 d'abril, Lancashire, Anglaterra: Leonora Carrington, pintora, escultora, escriptora, dramaturga i escenògrafa surrealista (m. 2011).[35]
- 10 d'abril, Boston, Massachusetts, EUA: Robert Burns Woodward, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (m. 1979).[36]
- 16 d'abril, Berlín: Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu (m. Auschwitz, 1943).[37]
- 18 d'abril, Blankenburg am Harz, Alemanya: Frederica de Hannover, reina de Grècia.[38]
- 21 d'abril, Madrid: Maria Isbert, actriu espanyola (m. 2011).[39]
- 25 d'abril, Newport News, Virgínia: Ella Fitzgerald, cantant estatunidenca de jazz (m. 1996).[40]
- 26 d'abril, Canton: Ieoh Ming Pei, arquitecte estatunidenc d'origen xinès (m. 2019).[41]
- 29 d'abril, Kíiv, Ucraïna: Maya Deren, una de les principals realitzadores del cinema experimental estatunidenc dels anys 40 (m. 1961).[42]
- 1 de maig, Bordeus (França): Danielle Darrieux, actriu francesa i cantant francesa de llarga trajectòria.[43]
- 16 de maig, Sayula, Mèxic: Juan Rulfo, escriptor mexicà (m. 1986).[44]
- 29 de maig, Brookline (Massachusetts), EUA: John Fitzgerald Kennedy, polític estatunidenc, 35è president dels Estats Units, 1961-1963) (m. 1963).[45]
- 1 de juny, Taunton (Massachusetts), EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (m. 2012).[46]
- 4 de juny, Nova York (EUA): Robert Merrill, baríton novaiorquès (m. 2004).[47]
- 7 de juny, Topeka: Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (m. 2000).[48]
- 15 de juny, Nova York, EUA: John Fenn, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2002 (m. 2010)[49]
- 16 de juny, Nova York: Katharine Graham, editora periodística estatunidenca, propietària i editora de The Washington Post (m. 2001).[50]
- 22 de juny, París (França): Jean Hubeau, pianista, compositor i pedagog francès (m. 1992).
- 24 de juny, Londres: Joan Clarke, criptoanalista i numismàtica anglesa; treballà a Bletchley Park durant la 2a Guerra Mundial (m. 1996).[51]
- 25 de juny, La Corunya: Joaquina Dorado Pita, activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista (m. 2017).[52]
- 30 de juny, Brooklyn, Nova York: Susan Hayward, llegendària actriu estatunidenca (m. 1975).[53]
- 12 de juliol: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.
- 17 de juliol, París (França): Christiane Rochefort, escriptora francesa, Premi Médicis de l'any 1988 (m. 1998).[54]
- 28 de juliol, Madrid, Espanya: Gloria Fuertes, poeta espanyola, coneguda per les seves obres per a nens (m. 1998).[55]
- 15 d'agost, Ciudad Barrios, San Miguel (El Salvador): Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador, assassinat el 2008.
- 21 d'agost, Moscou, URSS: Leonid Hurwicz, economista estatunidenc d'origen polonès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2007 (m. 2008).[56]
- 22 d'agost - Clarksdale, Mississipi: John Lee Hooker, cantant i guitarrista de blues estatunidenc (m. 2001).[57]
- 28 d'agost, Nova York (EUA): Jack Kirby, dibuixant de còmics, cocreador de personatges com Els Quatre Fantàstics, Capità Amèrica o Thor (Marvel) (m. 1994).
- 30 d'agost: Günther Degen, Hauptsturmführer
- 4 de setembre, Detroit, Michigan (EUA): Henry Ford II, empresari estatunidenc (m. 1987).[58]
- 7 de setembre, Sydney, Austràlia: John Cornforth, químic australià, Premi Nobel de Química de l'any 1975 (m. 2013).[59]
- 11 de setembre, Sarrat, Ilocos Norte, Filipines: Ferdinand Marcos, dictador i president de les Filipines (1965-1986) (m. 1989).[60]
- 15 de setembre - Viena: Hilde Gueden, soprano austríaca una de les més apreciades intèrprets de Strauss i Mozart (m. 1988).
- 21 de setembre, Manhattan, Nova Yorkː Sara Turnbull, dissenyadora industrial estatunidenca.[61]
- 22 de setembre: Janez Gradišnik, escriptor i traductor eslovè.[62]
- 2 d'octubre, Thames-Ditton, Surrey, Anglaterra: Christian de Duve, bioquímic belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 2013).[63]
- 5 d'octubre, Debrecen, Hongria: Magda Szabó, escriptora hongaresa, una de les millors novel·listes en llengua hongaresa (m. 2007).[64]
- 8 d'octubre, Newton-le-Willows, Anglaterra: Rodney Robert Porter, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 (m. 1985).
- 10 d'octubre, Rocky Mount, Carolina del Nord, (EUA): Thelonious Monk, pianista de jazz i compositor estatunidenc.(m. 1982).[65]
- 15 d'octubre - Fort Wayne, Indiana: Marion Donovan, empresària estatunidenca, inventora del bolquer a prova d'aigua.[66]
- 20 d'octubre, Berlín, Imperi Alemany: Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (m. 2013).[67]
- 22 d'octubre, Tòquio: Joan Fontaine, actriu britànica, naturalitzada estatunidenca (m. 2013).[68]
- 11 de novembre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol. (m. 2010).
- 19 de novembre, Allahabad (Índia): Indira Gandhi, política índia (m. 1984).[7]
- 22 de novembre, Londres, Anglaterra: Andrew Huxley, metge i biofísic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1963 (m. 2012).
- 9 de desembre, Council, Idaho, EUA: James Rainwater, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (m. 1986).
- 16 de desembre, Minehead, Somerset, Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de la novel·la en què s'inspirà la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai (m. 2008).
- 21 de desembre, Colònia, Imperi Alemany: Heinrich Böll, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1972 (m. 1985).[69]
- Dubrovnik: Neda Božinović, antimilitarista.
- Vilches: Manuel Torres Hervás, militar republicà.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 21 de gener - Alberic (Ribera Alta): Francesc Badenes i Dalmau, poeta valencià (n. 1859).
- 1 d'agost - Castellterçol: Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (n. 1870).[70]
- 2 d'agost - Barcelona: Eduard Calvet i Pintó, empresari i polític català (n. 1875).[71]
- 11 de setembre - Barcelona: Antoni Feliu i Codina, periodista i polític català (n. 1846).
- 15 de desembre - Barcelona: Teresa Guasch i Toda, fundadora, juntament amb Teresa Toda i Juncosa, de la congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.
- Resta del món
- 17 de març - Zúric (Imperi Alemany): Franz Brentano, filòsof alemany (n. 1838).
- 31 de març - Marburg an der Lahn, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1901 (n. 1854).
- 1 d'abril - Manhattan, Nova York, Estats Units: Scott Joplin, compositor i pianista estatunidenc.[72]
- 14 d'abril - Varsòvia, Polònia: Ludwik Lejzer Zamenhof, físic polonès, creador de l'idioma esperanto (n. 1859).[73]
- 20 d'abril - Milà: Romilda Pantaleoni, soprano italiana de prolífica carrera operística a finals del segle xix (n. 1847).[74]
- 23 de maig - Alger, Colònia algeriana de França: Ranavalona III, darrerea reina de Madagascar (n. 1861).[75]
- 29 de maig, Estocolm: Carl Yngve Sahlin, filòsof suec.
- 19 de juny - Estocolmː Wilhelmina Lagerholm, pintora sueca i una de les primeres fotògrafes professionals del país (n. 1826).[76]
- 27 de juny - París: Blai Maria Colomer, compositor, pianista i professor de música valencià estabert a París (n. 1833).[77]
- 1 de juliol, Berlín: Julius Falkenstein, metge i explorador
- 27 de juliol - Berna (Suïssa): Emile Theodor Kocher, cirurgià suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1909 (n. 1841).[78]
- 8 d'agost - Cento: Maria Majocchi, coneguda també com a Jolanda, escriptora i periodista italiana (n. 1864).[79]
- 13 d'agost - Múnic, Imperi Alemany: Eduard Buchner, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1907 (n. 1860).[80]
- 20 d'agost - Starnberg (Imperi austrohongarès): Adolf von Baeyer, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1905 (n. 1835).[81]
- 11 de setembre - Madrid: Fanny Garrido, escriptora gallega, traductora, acadèmica i activista cultural (n. 1842).[82]
- 15 d'octubre - Vincennes, França: Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.[83]
- 11 de novembre, Hawaii: Lili'uokalani, última monarca del Regne de Hawaii (n. 1838).[84]
- 17 de novembre - París (França): Auguste Rodin, escultor francès (n. 1840).
- 17 de desembre - Aldeburgh (Suffolk), Anglaterra: Elizabeth Garrett Anderson, primera metgessa anglesa britànica (n. 1836).[85]
- 20 de desembre - 2017 - París: Annie Goetzinger, dibuixant de còmic francesa (n. 1951).[86]
Referències
[modifica]- ↑ «Burots again». Arxivat de l'original el 6 d'octubre 2014. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «Segona etapa de “La Veu de Mallorca” | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ «Espectáculos. Teatro Victoria». La Vanguardia, 12-05-1917, pàg. 5.
- 1 2 Vallès, Edmon. Història gràfica de la Catalunya contemporània 1888-1931. segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ Burgos, Rafa. «Pepita Teixidor, la millor pintora catalana de quadres florals». Betevé. "Va passar aquí", Cap. 97, 17-06-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Lewytzkyj, Borys. The uses of terror: the Soviet Secret Service 1917-1970 (en anglès). Sidgwick and Jackson, 1971, p.252.
- 1 2 3 4 5 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Carmina Pleyan i Cerdà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Sáez, Faustino. «Encarna Hernández, la niña de los 104 años» (en castellà). El País, 09-05-2021. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Casals Bergés, Quintí «L'Escola Normal femenina de Lleida: les primeres directores fins a Pepita Úriz Pi (1885-1936)». Shikar, 4, 2017, p. 58–69 (pàg. 65). ISSN: 2462-3075.
- ↑ «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ «Assumpta González i Cubertorer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Núria Llimona i Raymat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Autors i intèrprets de 1938». PortalSardanista. Arxivat de l'original el 2020-03-25. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Ramon Muntanyola i Llorach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Josep Palau i Fabre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Elvira Elías Cornet (1917-2016)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 16 març 2021].
- ↑ «Cebrià Baraut i Obiols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Lena Mary Calhoun Horne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Dorothy Maharam Stone» (en inglés). Biographies of Women Mathematicians. Agnes Scott College, 22-02-2023. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «Josep Viader i Moliné | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Printz, Jean-Marc. «Aqui Radio Andorra - Maria Escrihuela» (en francès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Otilia Castellví». Arrels. Arrels catalanes a Veneçuela. Arxivat de l'original el 2022-06-29. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ «Rosa Galceran Vilanova» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Carme Soriano Tresserra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Ontdek keramist Angelina Alós» (en neerlandès). [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ Richmond, Caroline «Obituary». The Lancet, 03-05-2003.
- ↑ Cepedello Moreno, Mª Paz. «Elena Soriano (1917-1996)». Escritoras y pensadoras europeas. Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2010. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ «Ensign Eliane Sophie Browne Plewman (1917-1944)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ González Feijoo, Mónica. «Enfermeras visionarias: el poder de la sangre» (en castellà). Magazine Enfermería TV, 18-02-2020. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «Will Eisner (American artist and author)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Tomasa Cuevas Gutiérrez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020.
- ↑ «Leonora Carrington». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Robert B. Woodward. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Felstiner, Mary Lowenthal. «Charlotte Salomon». Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Frederica de Hannover | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «María Isbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Ella Fitzgerald». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «I.M. Pei | Biography, Architecture, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Maya Deren | American director and actress» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ Vincendeau, Ginette. «Danielle Darrieux obituary: from pre-war modernity to the epitome of Parisian chic | Sight & Sound» (en anglès). BFI, British Film Institute, Actualitzat:10 agost 2020. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Aguilera Lozano, Guillermo. «Así era Juan Rulfo». Contacto Magazine. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «John F. Kennedy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Robert Merrill | American opera singer» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Gwendolyn Brooks | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Katharine Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Joan Clarke: la criptóloga que ayudó a descifrar (el) Enigma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-07-2017. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].
- ↑ Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ Flower, John. Historical Dictionary of French Literature (en anglès). Scarecrow Press, 2013-01-17, p. 436 i 437. ISBN 978-0-8108-7945-4.
- ↑ «Gloria Fuertes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2007» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Henry Ford II | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1975» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Ferdinand Marcos | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Sara Little Turnbull» (en anglès). Women's History Museum. [Consulta: 1r setembre 2025].
- ↑ «Umrl je prevajalec in literat Janez Gradišnik :: Prvi interaktivni multimedijski portal, MMC RTV Slovenija».
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «1917». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Thelonious Monk | American musician» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Marion Donovan» (en anglès). National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ «Stéphane Hessel | French author» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Joan Fontaine | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Heinrich Böll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Enric Prat de la Riba i Sarrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Eduard Calvet i Pintó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Scott Joplin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «L.L. Zamenhof | Polish linguist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «PANTALEONI Romilda» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ Randrianja, Solofo. Société et luttes anticoloniales à Madagascar: de 1896 à 1946 (en francès). Karthala, 2001, p. 104. ISBN 978-2845861367.
- ↑ «Wilhelmina Lagerholm (1826-1917)» (en gallec). Fotógrafas Pioneiras. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Sánchez García, María Belén «Proyección del piano valenciano en el París de entre siglos (XIX-XX): Blas María Colomer». Cuadernos de Investigación Musical, Núm. 4, 2018, p. 32-53.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1909» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Maria Majocchi Plattis detta Jolanda (1864 - 1917)». Comune di Cento, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1907» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1905» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Nova: Una charla-concierto en homenaje a Fanny Garrido recupera la figura de esta escritora gallega | Cultura de Galicia» (en castellà). Secretaría Xeral de Cultura. Xunta de Galicia, 06-09-2017. [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ «Mata-Hari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Liliuokalani» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 20-07-2023. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Elizabeth Garrett Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Rose, Cynthia «La Grande Dame Annie Goetzinger (1951-2017)». The Comics Journal, 05-01-2018 [Consulta: 12 abril 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1917
