Vés al contingut

60 d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 60 Andromedae)
Infotaula objecte astronòmic60 d'Andròmeda
Tipusestel, estrella múltiple, estrella binària espectroscòpica, estrella doble i font propera a infrarojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K3III Ba0.5 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra189,9913 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi33,24 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,21 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,826 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.054 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,2634 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−50,11 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−12,339 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−19,068 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−50,11 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial50 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 13m 13.3222s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)44° 13' 53.9279'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,13 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat685,14 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
60 d'Andròmeda està situat en Cel
60 d'Andròmeda
60 d'Andròmeda (Cel)

60 d'Andròmeda (60 Andromedae) és una estrella gegant groga-taronja de la constel·lació d'Andròmeda, situada al nord-oest de Gamma d'Andròmeda. 60 d'Andròmeda és la designació Flamsteed tot i que l'estrella també porta la designació Bayer b d'Andròmeda. És prou brillant per ser vista a simple vista amb una magnitud aparent de 4,82.[1] Segons les mesures de paral·laxi realitzades durant la missió Hipparcos, es troba a una distància aproximada de 530 anys llum (160 parsecs) de la Terra.[2]

Se sap que aquest sistema té tres components. El principal és una estrella gegant amb una classificació estel·lar de K3.5 III Ba0.4, és a dir, una sobreabundància de bari ionitzada una vegada s'observa en l'espectre de l'estrella, convertint-la en una estrella de bari. El component secundari és probable que sigui una nana blanca amb un període de 748,2 dies i una excentricitat de 0.34. Hi ha un tercer component en una separació angular de 0.22 segons d'arc.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Argue, A. N. «UBV photometry of 550 F, G and K type stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 133, 4, 1966, p. 475–493. DOI: 10.1093/mnras/133.4.475.
  2. ↑ van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 11-2007, p. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  3. ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 9-2008, p. 869–879. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.

Enllaços externs

[modifica]