Andarta
| Tipus | deïtat celta  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia celta |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Equivalent | Victòria i Nice |
En la mitologia celta, Andarta era una deessa guerrera adorada al sud de la Gàl·lia.
Pot estar relacionada amb Andate, identificada com a «Victòria» en Britànnia segons l'historiador romà Cassi Dió,[1] i va ser venerada especialment entre els Icens.
Etimilogia
[modifica]El significat del teònim (derivat de l'irlandès art, i del gal·lès arth) és de «Gran Ossa», i és similar al nom del rei Artús i de la deessa Artio; entre els celtes de l'antiguitat, l'os era l'animal emblemàtic de la reialesa. Igual que la deessa Artio, la seva imatge estava associada amb un os.[1][2]
Inscripcions
[modifica]S'han trobat inscripcions dedicades a ella al sud de França i en Berna (Suïssa).[2]
A la zona de la ciutat de Dia (Dea Augusta Vocontiorum), al sud de França, Andarta s'adorava gairebé exclusivament juntament amb la Dea Augusta, que tenia el mateix nom del lloc, i s'han trobat set dedicatòries:[3] .
- CIL 12, 01554 Deae Andar/tae
- CIL 12, 01555 Deae Aug(ustae) / Anda[rtae] /
- CIL 12, 01556 Deae Aug(ustae) / Andartae / L(ucius) Carisius / Serenus / IIIIIIvir Aug(ustalis) / [v(otum)] s(olvit) l(ibens) m(erito)
- CIL 12, 01557 Deae Aug(ustae) / Andartae / T(itus) Dexius / Zosimus /
- CIL 12, 01558 De(ae) Aug(ustae) / Andartae / Q(uintus) Iul(ius) Anto/ninus // De(ae) Aug(ustae) / Andartae / M(arcus) Iulius / Theodorus
- CIL 12, 01559 Deae An/dartae / Aug(ustae) Sext(us) / Pluta[ti]us / Paternus / ex voto
- CIL 12, 01560 Deae Aug(ustae) / Andartae / M(arcus) Pomp(eius) / Primitivus / ex vot[o]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Birkhan, Helmut. Kelten. Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur (en alemany). Viena: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 1997. ISBN 3-7001-2609-3.
- Duval, Paul-Marie. Les Dieux de la Gaule (en francès). París: Payot, 1993. ISBN 2-228-88621-1.
- Grenier, Albert. Les Gaulois (en francès). París: Petite bibliothèque Payot, 1994. ISBN 2-228-88838-9.
- Jouët, Philippe. Aux sources de la mythologie celtique (en francès). Fouesnant: Yoran embanner, 2007. ISBN 9782914855372.
- Kruta, Venceslas. Les Celtes, Histoire et Dictionnaire (en francès). coll. « Bouquins ». París: Robert Laffont, 2000. ISBN 2-7028-6261-6.
- MacKillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1.
- Maier, Bernhard. Lexikon der keltischen Religion und Kultur (en alemany). Stuttgart: Kröner, 1994. ISBN 3-520-46601-5.
- Sterckx, Claude. Mythologie du monde celte (en francès). París: Marabout, 2009. ISBN 978-2-501-05410-2.
