Vés al contingut

Bascònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBascònia
Vasconia (la)
Baskonia (eu) Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió cultural Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
Població humana
GentiliciVascons Modifica el valor a Wikidata
LlengüesAquità (protobasc), Llatí
Religiómitologia basca i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAquitans, Vascons
Dades històriques
Anterior
SegüentDucat de Gascunya i Regne de Pamplona Modifica el valor a Wikidata

El terme Bascònia[n 1] (en llatí: Vasconia, de vegades escrit Wasconia;[n 2] en basc: Baskonia[3][4]) fa referència a un extens territori habitat, estructurat i defensat pels vascons[n 3] des de finals del segle vi fins al segle xi. Aquest territori va servir com a zona de protecció o línia de defensa natural contra les incursions de potències externes com ara els francs, els visigots i els omeies.[5][6]

Àmbit geogràfic

[modifica]

Lluny de ser una simple zona marginal dominada per les potències veïnes, Bascònia era un espai autònom on les comunitats bascoparlants preservaven les seves pròpies institucions, llengua i formes de vida. Hi havia dues regions de Bascònia, separades per la frontera natural dels Pirineus, però unides per una dinàmica històrica comuna:

  • La Bascònia Citerior (Baixa Bascònia), al sud dels Pirineus,[7][8] estava centrada al voltant de la ciutat de Pamplona. Va ser disputada durant molt de temps pels visigots, els francs i els omeies de Còrdova. A principis del segle ix hi va sorgir el Regne de Pamplona, la base del futur Regne de Navarra. En aquesta zona s'hi va desenvolupar una branca local de lideratge basc, liderada per les elits regionals.
  • La Bascònia Ulterior (Alta Bascònia), al nord dels Pirineus,[6] incloïa tant pobles aquitans com de parla basca, sovint amb dialectes marcadament regionals.[5] Es va convertir en el ducat de Gascunya (ducatus Vasconiae), una entitat política el nom de la qual va substituir oficialment el de Novempopulània l'any 626.[9][10] Els vascons hi van mantenir una presència contínua des de finals del segle vi. L'intent franc d'organitzar la regió creant-hi un ducatus Vasconiae no marcava una submissió, sinó un reconeixement tàctic de l'autoritat dels caps locals, sovint d'origen basc. Aquests ducs o prínceps exercien una autoritat militar i administrativa real, com ho demostra la seva cort a Sent Sever, anomenada Caput Vasconiae. Hi governava una dinastia basca estretament vinculada a la de Pamplona, al sud.[5]

Unitat política i cultural

[modifica]
La uuasconia al «Mappa mundi» del Beatus de Saint-Sever (ca. 1050-1070)

Es van fer diversos intents per reunificar ambdues parts de Bascònia. El rei navarrès Sanç III el Gran es va proclamar rei de tota Bascònia, mentre que el seu cosí, el duc de Gascunya Sanç Guillem, va actuar com el seu aliat polític. Malgrat la seva coordinació, Sanç Guillem mai no va retre homenatge al rei dels francs, i el seu pla d'unificació pirinenca va fracassar després de la mort de Sanç III, donant lloc a un període de fragmentació política.

Malgrat aquesta desintegració, els llaços transpirinencs van persistir. Els vascons del sud van donar suport als aquitans durant les seves revoltes contra els carolingis, tal com s'havien oposat anteriorment a Roma. Quan la Casa de Plantagenet va imposar el seu domini sobre Gascunya, els juristes locals van emfatitzar l'estatus especial de la terra basca, considerada un alou, un tipus de propietat franca no subjecta a la corona franca.[5]

Així, malgrat la pressió del nord (francs, carolingis) i del sud (Còrdova i, més tard, els regnes cristians), Bascònia va conservar la seva autonomia cultural i política durant diversos segles.[n 4]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Malgrat la freqüent confusió entre les formes «Bascònia» i «Vascònia», la normativa en català és la primera.[1][2]
  2. ↑ La lletra 'W' no es va emprar mai en llatí clàssic, que només reconeixia la lletra 'V'. La 'W' apareix en textos llatins de principis de l'edat mitjana.
  3. ↑ El nom 'vascons' indica una connexió amb els bascos moderns i està documentat ja al segle i dC, sobretot per Plini el Vell.
  4. ↑ Troballes arqueològiques recents, en particular en tombes del País Basc peninsular, confirmen una presència basca contínua durant l'alta edat mitjana, sense cap influència visigòtica significativa. Això subratlla l'autonomia cultural i política de la regió pirinenca, que, tot i que mai no va formar un estat unificat, va constituir una entitat històrica diferent marcada per la seva llengua, les seves institucions i una memòria col·lectiva que ha perdurat fins a l'època actual.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Valera, Quim «Andorra bascònica, Andorra romana. Una pervivència del substrat cultural preromà?» (PDF). Papers de recerca històrica. Societat Andorrana de Ciències [Andorra], 11, 2023, p. 223-228. DOI: 10.2436/15.0110.21.97.
  2. ↑ Terrado, Xavier «L’Onomasticon que ara podem fer» (PDF). Homenatge de l’IEC a Joan Coromines. IEC, 29-06-2023, p. 117. «[..]Haurem de pensar en el vell fons bascònic ribagorçà[..]»
  3. ↑ Azkoaga, Iñaki. BASKONIA: Una solución al problema del nombre del país de los baskos (en castellà). Ediciones Beta III Milenio, 2023-03-02. ISBN 978-84-19227-39-3.
  4. ↑ Bayona, J. Argamasilla de la Cerda y. Nobiliario y armería general de Nabarra (en castellà). Imprenta de San Francisco de Sales, 1899, p. 13.
  5. 1 2 3 4 Duvert, Michel; Bachoc, Xemartin. Charpentiers basques et maisons vasconnes (en francès). Baiona: Musée Basque, 2001 (Bulletin du Musée Basque, Hors-série).
  6. 1 2 Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 125-158. ISBN 2913156207. OCLC 41254536.
  7. ↑ Goihenetxe, Manex. «A. D'OIHENART HISTORIEN: ASPECTS DE SON PROFIL SOCIAL, POLITIQUE, CULTUREL» (PDF) (en francès). Euskaltzaindia. [Consulta: 14 setembre 2025].
  8. ↑ Etxegoien, Juan Carlos. Euskara jendea : Gure hizkuntzaren historia, gure historiaren hizkuntza (en basc). Pamplona: Pamiela, 2006, p. 54-56. ISBN 8476814917. OCLC 863177461.
  9. ↑ Davant, Jean-Louis. Histoire du peuple basque (en francès). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842.
  10. ↑ Jaurgain, Jean de. La Vasconie : étude historique et critique sur les origines du royaume de Navarre, du duché de Gascogne, des comtés de Comminges, d'Aragon, de Foix, de Bigorre, d'Alava & de Biscaye, de la vicomté de Béarn et des grands fiefs du duché de Gascogne (en francès). 1. 1a ed. 1898. PyréMonde (Ed.Régionalismes), 2004, p. 447. ISBN 2846181446. OCLC 492934726.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bascònia&oldid=38405791»