Chocó

Chocó
	Departamento de Chocó (es)
	Bandera
Tipus	departament de Colòmbia
Lloc
	5° 41′ 43″ N, 76° 39′ 40″ O / 5.6953°N,76.6611°O
Estat	Colòmbia
Capital	Quibdó
Població humana
Població	544.767 (2021) (11,71 hab./km²)
Gentilici	chocoano
Llengua utilitzada	Emberà septentrional ; Baudó ; Catío ; Chamí ; wounaan ; Emberá-Tadó (en) ; Border Kuna (en)
Geografia
Superfície	46.530 km²
Altitud	167 m
Limita amb	Departament d'Antioquia ; Província de Darién ; Emberá-Wounaan ; Valle del Cauca ; Risaralda ; Kuna Yala
Creació	3 novembre 1947
Organització política
Òrgan executiu	office of the governor of Chocó department (en)
Òrgan legislatiu	departmental assembly of Chocó (en) Circumscripció: 0, (Escó: 11)
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC−05:00
ISO 3166-2	CO-CHO
Lloc web	choco.gov.co

Chocó és un departament de Colòmbia. Limita al nord amb la província de Darién (Panamà).

Història

Abans de la colonització europea, el territori de l'actual departament del Chocó era habitat per diversos pobles indígenes. Entre els grups esmentats en les fonts històriques hi ha els emberà, els katío, els kuna, els noanamá i els baudoes, establerts en diferents conques fluvials i sectors de la costa del Pacífic.^[1]

Durant el període colonial, l'extracció d'or va tenir un paper destacat en la incorporació del territori als circuits econòmics de la Corona espanyola. L'explotació minera va comportar l'arribada forçada de població africana esclavitzada, un procés que contribuí decisivament a la configuració demogràfica i cultural afrodescendent de la regió.^[1]

El 28 de setembre de 1726, una cèdula reial va constituir la província del Chocó, formada per les tinences de Nóvita, Citará i Baudó; Nóvita en va ser designada capital. Després de la independència colombiana, el territori experimentà diverses modificacions administratives i, durant bona part del segle XIX, quedà vinculat a l'Estat Sobirà del Cauca.^[1]

El Decret 1347 de 1906 va crear la Intendència Nacional del Chocó, efectiva des de l'1 de gener de 1907, mitjançant la integració de les antigues províncies de San Juan i Atrato. Finalment, la Llei 13, promulgada el 3 de novembre de 1947, va erigir el Chocó en departament, amb capital a Quibdó.^[2]

Geografia física i clima

La situació geogràfica del departament del Chocó, les condicions tectòniques, l'elevada pluviometria, la densa xarxa hidrogràfica i la inestabilitat de determinats vessants configuren un context de risc natural elevat. Un estudi multirisc sobre el departament identifica els moviments sísmics, les precipitacions abundants, les inundacions i els moviments de massa com els principals fenòmens associats als desastres naturals de la zona.^[3]

Inundacions i moviments de vessant

El règim de pluges i la xarxa fluvial fan que les inundacions, les crescudes sobtades i les esllavissades siguin riscos recurrents al departament. Entre el 8 de novembre i el 5 de desembre de 2024, l'onada hivernal va afectar almenys 215.000 persones en 27 dels 31 municipis del Chocó; les pluges van provocar inundacions a gran escala, crescudes sobtades als rius Atrato, San Juan i Baudó i moviments de vessant.^[4]

Sismicitat i tsunami

El Chocó forma part d'una zona d'activitat tectònica elevada al nord-oest de Colòmbia. El 23 de novembre de 1979, un terratrèmol de magnitud 7,2 va afectar el litoral pacífic colombià, inclòs el departament del Chocó.^[5]

Entre els terratrèmols de major magnitud associats al territori del Chocó hi ha el sisme de 1991, registrat al litoral pacífic i de magnitud 7,2 (un dels grans terratrèmols instrumentals associats al litoral del Chocó); el de l’Atrato Medio, a l'entorn de Murindó, de 1992, amb una magnitud estimada entre 7,1 i 7,2 (una seqüència sísmica que va afectar Chocó i Antioquia; algunes informacions atribueixen al sisme principal deu morts, més d’un centenar de ferits i danys en 33 municipis); i el de Bajo Baudó de 2004, també de magnitud 7,2.^[6]^[7]

El 10 d'agost de 2026, un terratrèmol de magnitud 7,4 va tenir l'epicentre a San José del Palmar, al Chocó, a una profunditat de 103 km. El Servei Geològic Colombià el va qualificar com el sisme de més magnitud registrat al país durant el segle XXI.^[5] Segons la informació difosa per les autoritats cinc dies després, el sisme havia causat almenys 288 morts, 4.018 ferits i 202, causant importants danys materials a tot l'oest el país.^[8]

A la costa del Pacífic, especialment als municipis de Bahía Solano i Nuquí, s'ha identificat un risc de tsunami. Un estudi de l'Observatorio Sismológico del Suroccidente va assenyalar una amenaça estimada baixa, però una exposició i vulnerabilitat elevades per la localització d'assentaments a prop de la línia de costa.^[9]