Gurara

Gurara
Taznatit / ⵜⴰⵣⵏⴰⵜⵉⵜ
Tipus	llengua
Ús
Parlants	11.000 a Algèria (2016)
Parlants nadius	11.000 (2014 )
Autòcton de	Gourara (wilaya d'Adrar)
Estat	Algèria
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües afroasiàtiques; amazic; llengües amazigues septentrionals; llengües zenetes; llengües mzab-wargla; taznatit
Característiques
Institució de normalització	Alt Comissariat de l'Amaziguitat
Codis
Glottolog	gour1247
Linguist List	grr-gou

Gurara (Gourara) és una parla amaziga de les llengües zenetes de la regió de Gourara (Tigurarin), un arxipèlag d'oasis que envolten Timimoun al sud-oest d'Algèria. Ethnologue li dona el nom genèric de Taznatit ('Zenati'), junt amb el tuwat de més al sud; tanmateix Blench (2006) classifica el gurara com un dialecte de les llengües Mzab-Wargla, i el tuwat com un dialecte del continu rifeny.

Característiques

El gurara i el tuwat són les úniques llengües amazigues que canvien r en certes posicions coda a la ħ laringal;^[2] en altres contexts cau la r, convertint una schwa predent en a,^[3] i aquest darrer fenomen també existeix en rifeny al nord del Marroc.

Hi ha evidències no concloents d'influències de les llengües songhai en el gurara.^[4]

Ahellil

La tradició local de poesia i música ahellil en gurara, descrita per Mouloud Mammeri a L'Ahellil du Gourara,^[5] ha estat registrada com a part del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Referències

↑ Taznanit, The Joshua Project
↑ René Basset, "Notes de lexicographie berbère", Journal Asiatique, ser. 8, vol. X, 1887: p. 390.
↑ Maarten Kossmann, "Cinq notes de linguistique historique berbère", Études et Documents Berbères, 17, 1999 : p. 131–152
↑ Maarten Kossmann, "Is there a Songhay substratum in Gourara Berber?", in ed. Maarten Kossmann, Rainer Vossen, Dymitr Ibriszimow, Nouvelles études berbères: Le verbe et autres articles, Rüdiger Köppe: Köln 2004, p. 51–66.
↑ Mouloud Mammeri, L ‘Ahellil du Gourara, M.S.H.:Paris 1984.

[1] Taznanit, The Joshua Project

[2] René Basset, "Notes de lexicographie berbère", Journal Asiatique, ser. 8, vol. X, 1887: p. 390.

[3] Maarten Kossmann, "Cinq notes de linguistique historique berbère", Études et Documents Berbères, 17, 1999 : p. 131–152

[4] Maarten Kossmann, "Is there a Songhay substratum in Gourara Berber?", in ed. Maarten Kossmann, Rainer Vossen, Dymitr Ibriszimow, Nouvelles études berbères: Le verbe et autres articles, Rüdiger Köppe: Köln 2004, p. 51–66.

[5] Mouloud Mammeri, L ‘Ahellil du Gourara, M.S.H.:Paris 1984.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]