Poder judicial
 |
Aquest article tracta sobre la forma de govern. Vegeu-ne altres significats a «Poder judicial d'Espanya». |
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.[1] Al cos de jutges d'un país se l'anomena judicatura.[2]
En tots els països democràtics d'avui en dia existeixen com a mínim 3 poders bàsics, que són: el poder legislatiu (senat, parlament o corts), el poder executiu (el del govern pròpiament) i el poder judicial (tribunals).[3]
La funció del poder judicial és molt important, com indica la "Constitucion Española de 1978" en l'article 117 es deixa ben clar: "El poder judicial és l'encarregat de què les lleis es compleixin, els jutges només tenen dret a posar condemnes dintre de la llei".[4] Això significa, que el poder judicial és un càrrec molt important per la convivència de la societat.
Segons la teoria clàssica de Montesquieu de la separació de poders, que distingeix entre poder legislatiu, executiu i judicial, la divisió garanteix la llibertat del ciutadà.[5] Montesquieu va escriure la seva teoria després d'un viatge a Anglaterra on va interpretar que un poder judicial independent pot ser un fre eficaç del poder executiu. Sota aquesta separació de poders, neix l'anomenat estat de dret, en el qual els poders públics estan igualment sotmesos a l'imperi de la llei. El poder judicial ha de ser independent per poder sotmetre a la resta de poders, especialment el poder executiu, quan aquests contravinguin l'ordenament jurídic i convertir-se en l'encarregat de fer efectiu la idea del dret com a element regulador de la vida social.[5]
Descripció
[modifica]El poder judicial és l'encarregat que les lleis es compleixin, tant per part de les institucions com per part de la ciutadania, i en cas que no, que es compleixi la condemna acordada o justa.[6]
Però a més també té altres funcions com:
- Serveix per controlar al poder executiu i legislatiu, per això ha de ser molt independent.[5]
- Fer que es compleixi la Constitució
- Interpretar la llei
- Fer que la llei es torni efectiva, utilitzar la jurisprudència.
També ha de garantir la protecció dels drets dels ciutadans, ja que, ha de resoldre qualsevol tipus de disputes o problemes que afectin a la societat, perquè així ningú pugui vulnerar els drets ciutadans.[6]
Significat
[modifica]El poder judicial és el sistema de tribunals que interpreta, defensa i aplica la llei en nom de l'Estat. El poder judicial també es pot considerar un mecanisme de resolució de conflictes. Segons la doctrina de la separació de poders, el poder judicial generalment no promulga legislació escrita —responsabilitat del poder legislatiu— ni executa la llei —responsabilitat del poder executiu—, sinó que interpreta, defensa i aplica la llei als fets de cada cas. Tanmateix, en alguns països el poder judicial crea dret jurisprudencial o common law.
El professor de dret penal de la Universitat de Barcelona Amadeu Recasens ha definit el poder judicial com «aquella activitat judicial organitzada que exerceix un paper politicoinstitucional en el marc de la divisió de poders independents que caracteritza i defineix un estat de dret». Recasens puntualitza que aquesta definició inclou les dues premisses essencials a partir de les quals es pot parlar amb propietat de «poder judicial»: «que aquest poder estigui formalment definit com a tal» —perquè, si no ho està, «la major o menor quota de poder que el jutge pugui tenir correspon a factors individuals, socials, religiosos o d'una altra mena, que no configuren un poder judicial»— i que existeixi «una activitat judicial organitzada la conseqüència final de la qual tingui com a resultat la producció d'efectes politicoinstitucionals».[7]
D'altra banda, Recasens adverteix que és preferible emprar el terme poder judicial en comptes d'administració de justícia perquè «l'expressió administració de justícia no deixa de ser una reminiscència de quan aquesta funció s'exercia com a delegació del poder del sobirà absolut» —s'administrava per compte d'altri—, mentre que «el terme poder judicial, vinculat a la teoria de la separació de poders, i per tant a l'estat de dret, reflecteix molt més la realitat independent en què s'hauria d'impartir la justícia». També puntualitza que el poder judicial és només una part del que anomena sistema integrat de justícia, perquè hi intervenen altres actors: «el ministeri públic, l'advocacia, la policia —que és, en el fons, el selector real dels afers penals que acaben arribant al sistema de justícia criminal—, i fins i tot el justiciable o l'acusador particular».[7]
En moltes jurisdiccions, el poder judicial té la facultat de modificar els efectes de les lleis mitjançant el procés de revisió judicial. Els tribunals amb potestat de revisió judicial poden anul·lar les lleis i les normes de l'Estat quan les consideren incompatibles amb una norma superior, com ara la legislació primària, les disposicions de la constitució, els tractats internacionals o el dret internacional. Els jutges exerceixen una funció decisiva en la interpretació i l'aplicació d'una constitució; per això, als països de common law creen el corpus del dret constitucional.
Història del poder judicial
[modifica]Pràcticament durant tota la història hi ha hagut jutges, o sinó elements d'autoritat que feien la feina de jutges,[8] però no sempre han estat representats com un poder de l'estat com avui en dia.[9]
Molta gent pensa que fins als segles XIX i xx el poder judicial mai va ser un poder de l'estat, o com a mínim, no independent, però el primer cop en la història que el poder judicial en sí es va considerar un poder de l'estat va ser fa més de 2000 anys, a l'antiga Grècia.[10]
Després, durant uns 2000 anys no hi ha hagut un poder judicial com el d'avui en dia, fins fa 200 anys aproximadament.[11] De mica en mica es van anar creant democràcies modernes on hi ha Constitucions que organitzen els jutges i magistrats (poders judicials) “independents” amb òrgans i jerarquies.[10]
La credibilitat i la independència del poder judicial
[modifica]La independència judicial és un component de l'estat de dret i exigeix que els jutges resolguin els afers d'acord amb la llei, sense instruccions ni pressions indegudes dels poders polítics, de les parts o d'altres interessos. Cal distingir la independència efectiva de cada jutge, les garanties institucionals que la protegeixen i la percepció social d'independència: una percepció baixa pot afeblir la confiança en la justícia, però no demostra per si sola que les resolucions judicials siguin dictades políticament. En alguns contextos, la seva credibilitat pot veure’s afectada per percepcions de politització o per debats sobre la seva eficàcia i independència institucional.[12][13]
Per exemple, a Espanya la gent valora la independència i credibilitat del poder judicial amb una mitjana de 3,2.[14] Així ho determina l'última enquesta duta a terme per la Unió Europea. És una nota molt baixa comparada amb països veïns com França o Portugal.
El cas espanyol
[modifica]Els informes anuals de la Comissió Europea han assenyalat problemes institucionals i riscos de politització a Espanya, alhora que també han registrat reformes i millores. El 2026, el 40% de la ciutadania i el 46% de les empreses consideraven «bastant bona» o «molt bona» la independència dels tribunals i els jutges; la Comissió classificava totes dues valoracions en el nivell mitjà i constatava una millora respecte dels anys anteriors.[15]
Un dels episodis més citats va ser el bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el mandat del qual havia caducat el desembre de 2018 i que no fou renovat fins al juliol de 2024. La situació va impedir durant una part d'aquest període que el Consell en funcions cobrís places d'alts càrrecs judicials, incloses vacants del Tribunal Suprem, i va perjudicar el funcionament del sistema judicial. Després de la renovació, el CGPJ havia efectuat 196 nomenaments d'alts càrrecs fins al període examinat per la Comissió Europea el 2026.[15] El Tribunal Europeu de Drets Humans, en el cas Lorenzo Bragado i altres contra Espanya (2023), va declarar vulnerat el dret d'accés a un tribunal de sis candidats judicials al CGPJ perquè la inadmissió dels seus recursos d'empara els havia impedit obtenir una decisió sobre la inactivitat parlamentària. La sentència es referia al dret d'accés a la justícia i al procediment de renovació, i no va declarar que els jutges espanyols manquessin individualment d'independència.[16]
El sistema d'elecció dels dotze vocals judicials del CGPJ és el principal focus del debat sobre la politització institucional. La Comissió de Venècia va considerar el 2025 que l'elecció directa d'aquests vocals pels jutges s'ajustaria a l'estàndard europeu d'elecció entre iguals, tot i que caldrien salvaguardes contra la politització interna de les associacions judicials. En canvi, va concloure que el model en què el Parlament conserva la decisió final no compleix aquest estàndard i afegeix el risc d'influència política externa. La Comissió va recomanar criteris de selecció clars, motivació de les decisions, vies de recurs i mecanismes contra futurs bloqueigs.[17] El 2026 encara no s'havia assolit un consens parlamentari per reformar el sistema.[15]
També s'han formulat objeccions sobre els nomenaments discrecionals d'alts càrrecs judicials. Algunes entitats han sostingut que hi poden influir criteris diferents del mèrit i la capacitat, mentre que el CGPJ afirma que els nomenaments són objectius i motivats; la Comissió Europea recull totes dues posicions i no conclou que els nomenaments concrets siguin il·legals.[15] El Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d'Europa havia mantingut sense complir la recomanació de reformar la selecció del CGPJ i només parcialment aplicada la d'establir per llei criteris objectius i requisits d'avaluació per als alts nomenaments judicials.[18]
Un altre àmbit de controvèrsia és l'autonomia del Ministeri Fiscal i, en particular, la vinculació del mandat del fiscal general de l'Estat amb el del Govern. Una reforma presentada el 2025 proposava un mandat únic de cinc anys no coincident amb el del Govern i més garanties per al cessament. La Comissió Europea considerava el 2026 que s'havien fet avenços significatius, però que la reforma continuava pendent; també recollia tant les inquietuds d'associacions professionals sobre l'autonomia dels fiscals com les valoracions favorables d'altres actors.[15] El Ministeri Fiscal forma part del sistema de justícia, però la Constitució espanyola no l'inclou en el poder judicial, de manera que aquesta qüestió és relacionada però jurídicament diferenciada de la independència dels jutges.
Finalment, el CGPJ, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i associacions judicials han advertit que els atacs personals de representants polítics contra jutges o resolucions concretes poden erosionar la confiança pública. Alhora, també s'han obert expedients disciplinaris per manifestacions de jutges contra responsables polítics. Els estàndards europeus admeten la crítica de les resolucions judicials com a part del debat democràtic, però demanen respecte mutu entre els poders de l'Estat i que la crítica no menyscabi la independència judicial ni la confiança pública.[15]
Tots els països tenen diferències a l'hora d'organitzar i estructurar el poder judicial. La majoria estan organitzats com la seva Constitució ho indica, en el cas d'Espanya no és diferent.
El poder judicial a Espanya és com és actualment des de la Transició, on es va escriure la Constitució espanyola; el poder judicial ha rebut alguns canvis, però es manté majoritàriament igual.
Està dividit en aquests òrgans jurídics:
Tribunal Suprem
[modifica]El Tribunal Suprem de Justícia és el tribunal que està per sobre de tot, els seus drets s'estenen per tot el territori espanyol, és capaç d'il·legalitzar partits o també inhabilitar càrrecs públics com ministres o el mateix president. La seva seu és a Madrid.
Audiència Nacional
[modifica]La Audiència Nacional és el grup de jutges i magistrats encarregats de decidir les penes per delictes de membres de la corona, crim organitzat, crims de falsificació de moneda i delictes contra la seguretat de l'estat (com terrorisme).
Tribunal Constitucional
[modifica]El Tribunal Constitucional d'Espanya és el tribunal que s'encarrega d'interpretar la Constitució, té la potestat per declarar la inconstitucionalitat de les lleis o la de defensar les violacions dels drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes a la Constitució.
Tribunal Superior de Justícia
[modifica]El Tribunal Superior de Justícia són els tribunals que hi ha a cada comunitat autònoma; són els equivalents al Tribunal Suprem d'Espanya però en cada comunitat autònoma.
Audiències provincials
[modifica]Les audiències provincials són com la Audiència Nacional però per cada comunitat; la major part de la seva feina és resoldre recursos d'apel·lació que es poden presentar quan no s'està d'acord amb la sentència dels jutjats de primera instància.
Jutjats de primera instància
[modifica]Són els jutges “normals”, qualsevol delicte que s'hagi comès o denunciat, si no entra específicament en algun dels anteriors, es resoldrà en un jutjat de primera instància.
Referències
[modifica]- ↑ Rosel, Laura «Qui o què és el poder judicial?». El matí de Catalunya Ràdio, 26-06-2021 [Consulta: 10 setembre 2023].
- ↑ «Poder judicial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Grup Enciclopèdia. divisió de poders [Consulta: 10 setembre 2023].
- ↑ «Título VI. Del Poder Judicial - Constitución Española» (en castellà). [Consulta: 17 octubre 2018].
- 1 2 3 «La teoría de la división de poderes, según Montesquieu». [Consulta: 11 maig 2019].
- 1 2 3 «Poder Judicial - Instituciones del Estado - Organización del Estado español» (en castellà). Administración Pública y Estado - Punto de Acceso General. [Consulta: 25 juliol 2026].
- 1 2 Recasens, Amadeu. «Poder judicial y sistema de justicia». A: Miquel Caminal. Manual de Ciencia Política (en castellà). Amb Xavier Torrens; pròleg de Jordi Capo Giol. 7a. Madrid: Tecnos, 2023 [1a. ed. 1996], p. 577-598. ISBN 978-84-309-8785-6.
- ↑ Martínez Almira, Maria Magdalena «Història de l’administració de justícia en el dret espanyol». Universitat d’Alacant. Servei de Promoció del Valencià, 2-2010.
- ↑ «Història del CGPJ». Consell General del Poder Judicial. [Consulta: 25 juliol 2026].
- 1 2 «El origen del poder judicial» (en castellà). Comercio y Justicia.
- ↑ Naujoël. «3.1. El Poder Judicial: evolución histórica» (en castellà). UNED. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Pérez Daudí, Vicente. «Dret constitucional del procés» (
PDF). Universitat Oberta de Catalunya, 01-09-2020. [Consulta: 25 juliol 2026]. - ↑ «Espanya s’estanca en independència judicial, transparència i drets civils». El Triangle, 17-03-2025. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Rivera, Xavier González de «La justicia española según Europa» (en castellà). elperiodico, 05-04-2015.
- 1 2 3 4 5 6 «Informe sobre el Estado de Derecho en 2026: capítulo sobre la situación del Estado de Derecho en España» ( PDF) (en castellà) p. 5-8. Comissió Europea, 17-07-2026. [Consulta: 30 octubre 2026].
- ↑ «Case of Lorenzo Bragado and Others v. Spain» (en anglès). Tribunal Europeu de Drets Humans, 22-06-2023. [Consulta: 30 octubre 2026].
- ↑ «Opinion on the manner of election of the judicial members of the General Council of the Judiciary (CDL-AD(2025)038)» ( PDF) (en anglès). Comissió de Venècia, 13-10-2025. [Consulta: 30 octubre 2026].
- ↑ «Fourth Evaluation Round: Second Addendum to the Second Compliance Report — Spain (GrecoRC4(2024)10)» ( PDF) (en anglès). Grup d'Estats contra la Corrupció, Consell d'Europa, 21-06-2024. [Consulta: 30 octubre 2026].
- ↑ «Juzgados y tribunales - Organización de Juzgados y Tribunales» (en castellà). Ministeri de Justícia. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ «Órganos Centrales de la Administración de Justicia» (en castellà). Ministeri de Justícia. [Consulta: 25 juliol 2026].
Vegeu també
[modifica]
