Vés al contingut

Tom DiCillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTom DiCillo
Biografia
Naixement14 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Marine Corps Base Camp Lejeune (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
FormacióNew York University Tisch School of the Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de fotografia, dramaturg, director de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
Lloc webtomdicillo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001139 TMDB (persona): 6400 FilmAffinity (persona): 276336998 Allmovie (artista): p87646 TCM (persona): 50142 Discogs: 770794
Facebook: tom.dicillo Modifica el valor a Wikidata

Tom DiCillo (Base Camp Lejeune, Jacksonville, estat de Carolina del Nord, 14 d'agost de 1953) és un director, cinematògraf i guionista estatunidenc de cinema independent.[1]

Carrera professional

[modifica]

Va estudiar escriptura creativa a la Universitat Old Dominion de Norfolk (Virgínia), i després direcció a l'escola de cinema de la Universitat de Nova York, per posteriorment treballar com a actor i director de fotografia abans de fer les seves pròpies pel·lícules.[2] Durant la dècada del 1980 va treballar en tres ocasions amb Jim Jarmusch (Vacances permanents, Estranys al paradís i Coffee and Cigarettes), i també en projectes de Bette Gordon (Variety) i Eric Mitchell (Underground USA), entre d'altres.[3] Pel seu debut a la pantalla gran com a director per Johnny Suede el 1991 va comptar amb Brad Pitt i Catherine Keener, que en aquells moments eren actors desconeguts;[3] aquesta és una comèdia en la qual el seu protagonista (Pitt, fent de Johnny Suede) desitja esdevenir una estrella de rock. Comptava també amb l'aparició de Nick Cave interpretant el cantant Freak Storm, qui va demanar DiCillo que el contractés per aquest paper quan va llegir el guió a casa d'un amic comú.[4] El guió en qüestió es basa en un diàleg teatral escrit pel mateix DiCillo feia un temps.[3]

Posteriorment va realitzar Living in Oblivion (1995), una de les seves cintes més valorades; es tracta d'una pel·lícula sobre com fer cinema independent,[1] aquest cop amb Steve Buscemi i novament amb Catherine Keener, i que són dos dels seus actors més habituals. A aquesta li seguirien les comèdies de costums Box Of Moonlight (1996), la romàntica The Real Blonde (1997) i la policial Double Whammy (2001), totes tres amb acollides més tèbies.[2]

L'any 2003 va dirigir un episodi de la sèrie de televisió Monk, i el 2006 arribaria Delirious, una pel·lícula satírica amb Buscemi en el paper de paparazzi, i que va obtenir millors crítiques que les seves últimes cintes. Entre aquell any i el 2010 va dirigir cinc episodis de la sèrie Law & Order: Criminal Intent, i va seguir dirigint episodis de sèries com The Good Wife, Lights Out, Law & Order: Los Angeles i Law & Order: Special Victims Unit (totes quatre el 2011) i Chicago Fire (2012).[2]

El 2010 va dirigir When You're Strange un documental sobre The Doors narrat per Johnny Depp on reflexiona sobre la banda.[5][6]

Filmografia principal

[modifica]
Any Títol Com Notes
Director Cinematògraf Guionista
1980 Vacances permanents Sí Sí
1980 Underground USA Sí Sí
1983 Burroughs Sí Sí documental de la sèrie documental Arena
1983 Variety Sí Sí
1984 Estranys al paradís Sí Sí
1986 Coffee and Cigarettes Sí Sí curtmetratge
1987 Robert Wilson and the Civil Wars Sí Sí
1987 Robinson no niwa Sí Sí
1987 The Beat Sí Sí
1989 Laura Ley Sí Sí
1990 End of the Night Sí Sí
1990 Monsters Sí Sí sèrie de televisió; episodi "Bed and Boar"
1991 Johnny Suede Sí Sí Sí Sí
1995 Living in Oblivion Sí Sí Sí Sí
1996 Box of Moonlight Sí Sí Sí Sí
1998 The Real Blonde Sí Sí Sí Sí
2001 Double Whammy Sí Sí
2003 Coffee and Cigarettes Sí Sí curtmetratge Strange To Meet You
2003 Monk Sí Sí sèrie de televisió; episodi "Mr. Monk Meets the Playboy"
2006 Delirious Sí Sí Sí Sí
2006-2010 Law & Order: Criminal Intent Sí Sí sèrie de televisió; 5 episodis
2010 When You're Strange Sí Sí Sí Sí documental sobre The Doors, de la sèrie documental American Masters
2011 The Good Wife Sí Sí sèrie de televisió; episodi "Two Courts"
2011 Lights Out Sí Sí sèrie de televisió; episodi "Combinations"
2011 Law & Order: Los Angeles Sí Sí sèrie de televisió; episodi "Zuma Canyon"
2011 Law & Order: Special Victims Unit Sí Sí sèrie de televisió; episodi "Blood Brothers"
2012 Chicago Fire Sí Sí sèrie de televisió; episodis "It Ain't Easy" i "Mon Amour"

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Smoldering Auteur With a Short Fuse a The New York Times, 12-8-2007 (anglès)
  2. 1 2 3 Tom DiCillo a El Criticón (castellà)
  3. 1 2 3 4 Tom DiCillo by Bette Gordon Arxivat 2013-09-20 a Wayback Machine. BOMB Magazine, primavera de 1992 (anglès)
  4. ↑ Nick Cave Monday #41: “Momma’s Boy” a The Rumpus, 24-6-2013 (anglès)
  5. ↑ Tom DiCillo's 'When You're Strange' is unflattering for Jim Morrison, but offers no new insight a Daily News, 10-5-2010 (anglès)
  6. ↑ Tom DiCillo: "Jim Morrison no era un dios ni un demonio" a El País, 2-12-2010 (castellà)
  7. 1 2 3 4 5 Tom DiCillo al web del Festival de Cinema de Sant Sebastià Arxivat 2012-02-05 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tom_DiCillo&oldid=38653118»