Usès
| Per a altres significats, vegeu Uzès. |
| Uzès (fr) | |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| RegiĂł | OccitĂ nia | ||||
| Departament | Gard | ||||
| Districte | districte de Nimes | ||||
| Capital de | |||||
| PoblaciĂł humana | |||||
| PoblaciĂł | 8.519 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadĂstica | Ă rea de concentraciĂł metropolitana d'Usès unitĂŠ urbaine d'Uzès (fr) | ||||
| SuperfĂcie | 25,41 km² | ||||
| Altitud | 49 m-275 m-274 m-107 m | ||||
| Limita amb | |||||
| OrganitzaciĂł polĂtica | |||||
| â˘Â Alcalde dâUsès | Jean-Luc Chapon (1983â) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 30700 | ||||
| Lloc web | uzes.fr | ||||
Usès[1] (occità ) o Uzès (francès) Ês un municipi francès, al departament del Gard (regió d'Occità nia). L'any 2006 tenia 7.859 habitants.[2] Situat a la vall del riu Alzon, afluent del Gard, Ês capital del cantó d'Usès.
Geografia
[modifica]Usès es troba uns vint-i-cinc quilòmetres al nord de Nimes, la ciutat mÊs propera, i uns quaranta a l'oest d'Avinyó.
Història
[modifica]La descoberta el 2019 d'un cromlech (monument megalĂtic) de grans dimensions indica que hi devia haver una poblaciĂł important a la contrada, vora el riu Eure, cap a la fi de l'edat de bronze.[3]
L'altiplà on se situa la vila actual ja era ocupat al segle V a.C., probablement per un oppidum o ciutadella romana. Els arqueòlegs han trobat restes de carrers, residències i mosaics del que hauria estat l'antiga vila romana d'Ucetia, datats de finals de segle II aC.[4] Al segle I de la nostra era, els romans hi van construir l'aqßeducte que menava l'aigua de la font de l'Eure fins a la ciutat de Nimes.[5] Aquest aqßeducte, de cinquanta quilòmetres de llargà ria, Ês conegut per la secció que hom anomena Pont del Gard.
A partir del segle V d.C. Usès esdevÊ seu de bisbat. Fou ocupat per Pipà el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots, però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc (757).[1] Usès va formar part de la marca de la Gòtia, creada el 817.[1] El 1229 passà a domini dels reis de França, i esdevinguÊ vescomtat, desprÊs comtat, i al segle XVI ducat. El territori fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme.[1]
El 1632, a conseqßència de l'execució del duc de Montmorency, el seu ducat fou donat als ducs d'Usès, per antiguitat. En temps de la Revolució Francesa, el municipi (aleshores anomenada Uzès-la-Montagne) absorbeix la comuna veïna de Saint-Firmin.[2] El bisbat s'elimina el 1817. Usès esdevÊ subprefectura el 1926.[2]
Els ducs d'Usès sĂłn una de les famĂlies senyorials mĂŠs antigues de França. Vint-i-vuit senyors d'Usès han mort en combat al servei de França.
Marie-Louise de Crussol, marquesa de Crussol i duquessa d'Usès, tÊ un paper molt important en la renovació de la vila: al 1951 es trasllada al castell i n'engega les obres de restauració, i el 1965 aconsegueix que part de la vila sigui declarada una zona protegida pel seu valor històric.[6][7]
Personalitats
[modifica]Al segle ix, al castell de la vila, hi residĂ Duoda, dama d'estirp noble carolĂngia i escriptora, autora del Manual per al meu fill (Liber manualis).[8]
Era fill d'aquesta vila el compositor de mĂşsica clĂ ssica Alphonse Pellet (1828 -Â ?)
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Usès. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 ÂŤDes villages de Cassini au communes d'aujourd'huiÂť (en francès). cassini.ehess.fr. Ăcole d'hautes ĂŠtudes de sciences sociales. [Consulta: 4 juliol 2024].
- â Chamerlat, Laury ÂŤArchĂŠologie : Une dĂŠcouverte rare d'un cromlech Ă UzèsÂť (en francès). ViĂ Occitanie, 14 març 2019 [Consulta: 4 juliol 2024].
- â ÂŤDĂŠcouverte de l'Uzès antiqueÂť (en francès). Inrap, 28 març 2017. [Consulta: 4 juliol 2024].
- â ÂŤPont du Gard (Roman Aqueduct)Âť (en anglès). Unesco World Heritage Convention. [Consulta: 4 juliol 2024].
- â Bern, StĂŠphane ÂŤUn duchĂŠ au soleilÂť (en francès). Le Figaro, 9 agost 2008 [Consulta: 4 juliol 2024].
- â Hoebrecht, SĂŠbastien ÂŤCes grandes familles qui veillent sur UzèsÂť. Le Point, 19 juliol 2018 [Consulta: 4 juliol 2024].
- â Handbook for William: A Carolingian Woman's Counsel for Her Son. Washington, D.C.: Catholic University of America Press, 1999. ISBN 9780813209388.
Vegeu tambĂŠ
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Oficina de turisme d'Usès (anglès)(castellà )(francès)

