Vés al contingut

Xosé Quiroga Suårez

De la ViquipĂšdia, l'enciclopĂšdia lliure
Plantilla:Infotaula personaXosé Quiroga Suårez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata
PetĂ­n (provĂ­ncia d'Ourense) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 2006 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
A RĂșa (provĂ­ncia d'Ourense) Modifica el valor a Wikidata
President de la Xunta de GalĂ­cia
1979 – 1982
← Antonio RosĂłn PĂ©rez – Xerardo FernĂĄndez Albor →
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 23 abril 1986
CircumscripciĂł electoral: Ourense
Alcalde de PetĂ­n
1953 – 1956
Diputat al Parlament de GalĂ­cia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ĂštnicGallecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
A RĂșa Modifica el valor a Wikidata
OcupaciĂłmetge, polĂ­tic Modifica el valor a Wikidata

XosĂ© Quiroga SuĂĄrez (PetĂ­n, 4 de juliol de 1920 - A RĂșa, 18 d'octubre de 2006), fou un metge i polĂ­tic gallec, segon president de la Xunta de GalĂ­cia preautonĂČmica. Sota el seu mandat es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de GalĂ­cia de 1981.

TrajectĂČria polĂ­tica

[modifica]

XosĂ© Quiroga pertanyia a una famĂ­lia de tradiciĂł de diputats liberal-conservadors. El seu pare, JosĂ© Quiroga, era metge. DesprĂ©s de llicenciar-se en Medicina el 1943, va descartar la carrera acadĂšmica i es va fer cĂ rrec de la consulta del seu pare, en la qual treballaria mĂ©s de mig segle, arribant a atendre-la els dissabtes quan va ocupar cĂ rrecs en la Xunta de GalĂ­cia. Va ser alcalde d'A RĂșa durant el franquisme, entre 1953 i 1956. Acollint-se a les disposicions de la Llei d'Associacions aprovada pel tardofranquisme, i des de l'Ă mbit del cooperativisme agrari, va fundar el partit AcciĂł PolĂ­tica Orensana amb Victorino NĂșñez, durant la transiciĂł a GalĂ­cia. Aquest grup es va unir posteriorment al Partit Popular de PĂ­o Cabanillas per a acabar integrant-se en la UniĂł de Centre DemocrĂ tic. Fou escollit senador a les constituents de 1977. En aquests comicis va ser el senador mĂ©s votat de tota GalĂ­cia.

El primer govern de la Junta

[modifica]

DesprĂ©s de la constituciĂł de la Junta preautonĂČmica (1977), la UCD, majoritĂ ria a GalĂ­cia, va rebutjar la possibilitat que un galleguista histĂČric la presidĂ­s. DesprĂ©s d'haver sopesat l'opciĂł de situar com a president PĂ­o Cabanillas, finalment va nomenar Antonio RosĂłn PĂ©rez. No obstant aixĂČ, l'intent del president del Govern, Adolfo SuĂĄrez, d'aprovar un estatut amb un conjunt de competĂšncies inferior als del PaĂ­s Basc i Catalunya, va provocar un gran malestar a GalĂ­cia, que va ser protegida per part de la UCD local i pel president de la Xunta preautonĂČmica, Antonio RosĂłn.

La UCD va decidir substituir-lo, i el 1979 XosĂ© Quiroga va ser nomenat president de la Xunta de GalĂ­cia el 9 de juny de 1979 i que va ocupar fins a 1982, temps en el qual es redactĂ  l'Estatut d'Autonomia de GalĂ­cia que va entrar en vigor el 1981. Va deixar el seu cĂ rrec el 21 de gener de 1982 davant la convocatĂČria de les primeres eleccions a la presidĂšncia de la Xunta de GalĂ­cia, guanyades per Xerardo FernĂĄndez Albor (Aliança Popular). En la campanya electoral va pronunciar una frase que resultaria desafortunada: «Que UCD perdi la majoria seria gairebĂ© com canviar el rumb del Amaçones». Fet i fet, la UCD obtindria 24 escons i AP 26.

Conseller i senador

[modifica]

Durant tots aquests anys va compaginar el seu cĂ rrec de president de la Xunta amb el de senador, on va ser escollit en representaciĂł de la UCD per tres cops (1977-1986). Posteriorment, va abandonar la UCD i es va sumar a CoaliciĂł Gallega, va formar part de l'operaciĂł reformista de Miquel Roca, i posteriorment va ingressar a Aliança Popular, que posteriorment es va transformar en el Partit Popular. Amb la dreta va ser senador en tres legislatures mĂ©s, va anar tambĂ© diputat autonĂČmic i conseller de Sanitat i tambĂ© de Treball en els governs de FernĂĄndez Albor.

Vida personal

[modifica]

XosĂ© Quiroga va estudiar el Batxillerat a Monforte de Lemos i desprĂ©s Medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on es va llicenciar el 1944. En els anys setanta (1971-1975) va ser president de la cooperativa vinĂ­cola Nuestra Señora de las Viñas. Ja retirat de la vida polĂ­tica, XosĂ© Quiroga va tornar a la seva terra natal i va mantenir obert el consultori mĂšdic d'A RĂșa fins a la seva jubilaciĂł, desprĂ©s de mig segle d'exercici de la professiĂł.

Del seu matrimoni amb Julia Gayoso va tenir nou fills. Va ser condecorat amb la medalla de Cavaller de l'Orde del MÚrit Constitucional i amb la Creu de Veneçuela de Francisco Miranda. Era també fill predilecte de Petín.

Enllaços externs

[modifica]
CĂ rrecs pĂșblics
Precedit per:
Antonio Rosón Pérez
President de GalĂ­cia
Parlament de GalĂ­cia

1979 – 1981
SucceĂŻt per:
Xerardo FernĂĄndez Albor