Xosé Quiroga Suårez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1920 PetĂn (provĂncia d'Ourense) |
| Mort | 18 octubre 2006 A RĂșa (provĂncia d'Ourense) |
| 1979 â 1982 â Antonio RosĂłn PĂ©rez â Xerardo FernĂĄndez Albor â | |
| 15 juny 1977Â â 23 abril 1986 CircumscripciĂł electoral: Ourense | |
| 1953Â â 1956 | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup Ăštnic | Gallecs |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid A RĂșa |
| OcupaciĂł | metge, polĂtic |
XosĂ© Quiroga SuĂĄrez (PetĂn, 4 de juliol de 1920 - A RĂșa, 18 d'octubre de 2006), fou un metge i polĂtic gallec, segon president de la Xunta de GalĂcia preautonĂČmica. Sota el seu mandat es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de GalĂcia de 1981.
TrajectĂČria polĂtica
[modifica]XosĂ© Quiroga pertanyia a una famĂlia de tradiciĂł de diputats liberal-conservadors. El seu pare, JosĂ© Quiroga, era metge. DesprĂ©s de llicenciar-se en Medicina el 1943, va descartar la carrera acadĂšmica i es va fer cĂ rrec de la consulta del seu pare, en la qual treballaria mĂ©s de mig segle, arribant a atendre-la els dissabtes quan va ocupar cĂ rrecs en la Xunta de GalĂcia. Va ser alcalde d'A RĂșa durant el franquisme, entre 1953 i 1956. Acollint-se a les disposicions de la Llei d'Associacions aprovada pel tardofranquisme, i des de l'Ă mbit del cooperativisme agrari, va fundar el partit AcciĂł PolĂtica Orensana amb Victorino NĂșñez, durant la transiciĂł a GalĂcia. Aquest grup es va unir posteriorment al Partit Popular de PĂo Cabanillas per a acabar integrant-se en la UniĂł de Centre DemocrĂ tic. Fou escollit senador a les constituents de 1977. En aquests comicis va ser el senador mĂ©s votat de tota GalĂcia.
El primer govern de la Junta
[modifica]DesprĂ©s de la constituciĂł de la Junta preautonĂČmica (1977), la UCD, majoritĂ ria a GalĂcia, va rebutjar la possibilitat que un galleguista histĂČric la presidĂs. DesprĂ©s d'haver sopesat l'opciĂł de situar com a president PĂo Cabanillas, finalment va nomenar Antonio RosĂłn PĂ©rez. No obstant aixĂČ, l'intent del president del Govern, Adolfo SuĂĄrez, d'aprovar un estatut amb un conjunt de competĂšncies inferior als del PaĂs Basc i Catalunya, va provocar un gran malestar a GalĂcia, que va ser protegida per part de la UCD local i pel president de la Xunta preautonĂČmica, Antonio RosĂłn.
La UCD va decidir substituir-lo, i el 1979 XosĂ© Quiroga va ser nomenat president de la Xunta de GalĂcia el 9 de juny de 1979 i que va ocupar fins a 1982, temps en el qual es redactĂ l'Estatut d'Autonomia de GalĂcia que va entrar en vigor el 1981. Va deixar el seu cĂ rrec el 21 de gener de 1982 davant la convocatĂČria de les primeres eleccions a la presidĂšncia de la Xunta de GalĂcia, guanyades per Xerardo FernĂĄndez Albor (Aliança Popular). En la campanya electoral va pronunciar una frase que resultaria desafortunada: «Que UCD perdi la majoria seria gairebĂ© com canviar el rumb del Amaçones». Fet i fet, la UCD obtindria 24 escons i AP 26.
Conseller i senador
[modifica]Durant tots aquests anys va compaginar el seu cĂ rrec de president de la Xunta amb el de senador, on va ser escollit en representaciĂł de la UCD per tres cops (1977-1986). Posteriorment, va abandonar la UCD i es va sumar a CoaliciĂł Gallega, va formar part de l'operaciĂł reformista de Miquel Roca, i posteriorment va ingressar a Aliança Popular, que posteriorment es va transformar en el Partit Popular. Amb la dreta va ser senador en tres legislatures mĂ©s, va anar tambĂ© diputat autonĂČmic i conseller de Sanitat i tambĂ© de Treball en els governs de FernĂĄndez Albor.
Vida personal
[modifica]XosĂ© Quiroga va estudiar el Batxillerat a Monforte de Lemos i desprĂ©s Medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on es va llicenciar el 1944. En els anys setanta (1971-1975) va ser president de la cooperativa vinĂcola Nuestra Señora de las Viñas. Ja retirat de la vida polĂtica, XosĂ© Quiroga va tornar a la seva terra natal i va mantenir obert el consultori mĂšdic d'A RĂșa fins a la seva jubilaciĂł, desprĂ©s de mig segle d'exercici de la professiĂł.
Del seu matrimoni amb Julia Gayoso va tenir nou fills. Va ser condecorat amb la medalla de Cavaller de l'Orde del MĂšrit Constitucional i amb la Creu de Veneçuela de Francisco Miranda. Era tambĂ© fill predilecte de PetĂn.
Enllaços externs
[modifica]- Obituari Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., a El Correo Gallego, 19 d'octubre de 2006.
- Ressenya del Senat d'Espanya
| CĂ rrecs pĂșblics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Rosón Pérez |
President de GalĂcia 1979 â 1981 |
SucceĂŻt per: Xerardo FernĂĄndez Albor |