Història i sentiment
La Festa
ANTECEDENTS A LA FESTA
Oliva Ă©s una ciutat costanera, que actualment compta amb una poblaciĂł de 25.789 habitants. La primera vegada que es celebraren festes de moros i cristians fou en 1921, i ho feren en honor al SantĂssim Crist de Sant Roc.
 Anomenada Awriba durant l'etapa musulmana de dominaciĂł de Còrdova i durant l'etapa de la Taifa de DĂ©nia. Conquerida per al cristianisme el 1239 per Jaume I, concretada en estes terres per part de Guillem d'AguilĂł i el Senyor d'En Carròs (Almirall Carròs). Posteriorment fou declarat el Comtat d'Oliva creat el 1449 per Alfons el MagnĂ nim en consideraciĂł pel suport rebut per Francesc de Gilabert Centelles i Queralt, comtat que va continuar en mans de la famĂlia Centelles, posteriorment emparentada amb els Borja, ducs de Gandia.
 El raval o moreria d'Oliva, que es va desenvolupar poc desprĂ©s de l'alçament d'Al-Azrak, al voltant de la mesquita situada on actualment es troba l'esglĂ©sia de Sant Roc. S'iniciava aixĂ la concentraciĂł urbana de part de la poblaciĂł mudèjar del senyoriu per tal de tindre un major control, amb la que s'aprofitĂ per a realitzar els primers intents de conversiĂł al cristianisme. Cruentes foren les Germanies (1520) que produĂŻren batejos massius i forçats de poblaciĂł musulmana per part de cristians vells, inclĂşs utilitzant espontĂ niament amb graneres i ramells banyats a les aigĂĽes de rius i sĂ©quies. Però si un fet va atemorir la poblaciĂł olivera, van ser els enemics que provenien de la mar. Especialment els barbarescos provinents del nord d'Ă€frica. Kair ed-Din Ă lies Barba-rossa, o algun dels seus lloctinents, com Dragut. Finalment els moriscos d'Oliva des del port de DĂ©nia el 1609.
P
PRIMERA ETAPA DE LA FESTA 1921-1925
El 1921 les festes majors de la ciutat es desenvolupaven a principis de maig al voltant de l’adoraciĂł al SantĂssim Crist de Sant Roc, imatge religiosa molt arrelada a la parròquia de Sant Roc, amb l’esglĂ©sia del mateix nom, i que com s’ha indicat abans, estĂ situada al centre de l’antic raval morisc. Durant les celebracions d’eixe mateix any s’inclouen en la programaciĂł per primera vegada els actes propis de la festa morocristiana.
La imatge del Crist va ser una donació del patriarca Sant Joan de Ribera, probablement en la seua visita pastoral de 1571, per refermar la fe cristiana d’un barri que llavors comptava amb una majoria de cristians nous amb un culte no massa evident.
Tot i que actualment no existeixen un gran nombre de documents d’aquelles festes, se sap per tradició oral que, existien dos bà ndols o comparses genèriques, la de moros i la de cristians, i que estes acompanyaven la imatge del Crist durant la processó.
Una de les mostres existents Ă©s la fotografia del personatge infantil que anunciava l’inici de les festes, i que ja va aparĂ©ixer el mateix 1921; “l’Angelet Anunciador”. La figura que vestia una vestimenta bĂblica, mig egĂpcia mig romana, amb una espasa i muntat a lloms d’una haca anunciava i emplaçava a viure la festa als veĂŻns mitjançant una proclama arengadora. Segons les informacions consultades, les representacions duraren fins al 1925 per no poder posteriorment atendre les despeses econòmiques associades.
S
SEGONA ETAPA 1950-1956
El 1950, amb l’impuls de les autoritats de reincorporar els MMiCC, els actes de a Fira i Festes van retornar al mes de maig, probablement per coincidir amb l’entrada de la nova imatge de Crist; es reprenen les festes de Moros i Cristians, amb gran acollida; de seguida es van configurar diferents comparses de festers. La programació estava estructurada a la manera alcoiana, en 3 dies en els que configuraven els següents actes: Diana i Entrades dels dos bà ndols, Ambaixades i alardos, Dia del Crist i Processó General.
Entre comparses/filades destaquen Tuaregs, Pirates i CanĂbals. Estes associacions ja comptaven amb la seua pròpia junta. TambĂ© destacar la presència d’altres amb una menor instituciĂł, Cristians, Mosqueters, Contrabandistes/Bandolers, Llauradors, Caçadors, Garibaldins, etc. van ser alguns d’estos.
La festa es va celebrar per última vegada el maig de 1957, per raons econòmiques segurament propiciades per la forta gelada que patà el camp valencià en febrer de l’any anterior.