Baza

Baza
Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
	37° 29′ 20″ N, 2° 46′ 16″ O / 37.4889°N,2.771°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província de Granada
Capital	Baza
Població humana
Població	20.587 (2025) (37,77 hab./km²)
Geografia
Part de	districte notarial de Baza ; Mancomunitat de la Comarca de Baza ; Comarca de Baza
Superfície	545 km²
Altitud	844 m
Limita amb	Gor ; Gérgal ; Alcóntar ; Nacimiento ; Abla ; Las Tres Villas ; Fiñana ; Caniles ; Benamaurel ; Guadix ; Cúllar ; Freila ; Cortes de Baza ; Zújar ; Dólar
Organització política
• Alcalde	Pedro Fernandez Peñalver
Identificadors descriptius
Codi postal	18800, 18860, 18891 i 18819
Codi INE	18023
Lloc web	ayuntamientodebaza.es

Baza és un municipi de la província de Granada. Dialectalment és conegut per ser l'únic que zezeja quan els municipis del voltant siseixen. És molt conegut per les seves restes arqueològiques romanes, i sobretot, per la Dama de Baza. També és un dels municipis més extensos d'Andalusia i està format per les següents unitats de població:


Unitat poblacional	Hab.
Baúl Baza La Jamula Río de Baza Benacebada	181 22482 37 2 16

Font: INE. (2007)

Origen etimològic

Baza prové del nom que li van posar els romans a la ciutat, "Basti", pel que sembla continuació del nom amb què era coneguda en època ibèrica, ja que era cabdal de la regió antiga "Bastetània" o "Bastitania". Els àrabs van transformar el nom en "medina Bastha" o "Batza" com la va escriure Abd -el- Aziz a l'incloure Basti entre les ciutats conquistades.

Demografia

Evolució demogràfica de 1787 a 2005
1787	1842	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2004	2005
7740	10433	13625	12973	11918	11914	12749	15988	15933	17506	20588	23642	20686	20199	20896	20519	20685	21808	21600	22220

Alcaldes de Baza

Per ordre cronològic, del segle XX i XXI:

Restauració borbònica
- Francisco de Paula Morcillo Fernández (?-1907)
- Manuel Camacho González (1907)
- Nicolás López de Hierro y Martín Montijano (1907)
- Antonio Santaolalla Tauste (1907)
- Nicolás López de Hierro y Martín Montijano (1907)
- José Funes Yagües (1907-1909)
- Manuel Santaolalla Tauste (1909-1910)
- Juan Pedro Morcillo Fernández (1910)
- Manuel Santaolalla Tauste (1910-1913)
- Luis Morcillo Fernández (1913)
- Luis Grisolía Barroeta (1913-1914)
- Nicolás López de Hierro y Martín Montijano (1914)
- Antonio Martínez Bonillo (1914-1915)
- Luis Grisolía Barroeta (1915-1916)
- Manuel García García (1916-1917)
- Vicente Alcón Nomdedeu (1917)
- Manuel García García (1917-1919)
- Nicolás López de Hierro y Martín Montijano (1919-1923)
- Alonso García García (1923-1923)
Dictadura de Primo de Rivera
- Manuel Jimenez Navas (1923-1924)
- Servando Segura Fernández (1924-1928)
- Jesús Domínguez Valdivieso (1928-1930)
'Crisi de la Restauració borbónica '
- Francisco Laiglesia Santaolalla (1930-1931)
Segona República
- José Funes Navarrete (1931-1932)
- Francisco Morcillo González (1932-1933).
Franquisme
- Antonio Navarro Santaolalla (1951-1955)
- Jesús Domínguez Valdivieso (1956-1966)
- Fernando Martos Mateos (1966-1969)
- Julián Ferre Ferre (1969-1974).
Transició
- Luis Morcillo Vita (1974-1979)
Monarquia Parlamentària
- Diego Hurtado Gallardo (1979-1985)
- Antonio Martínez Martínez (1985-1987)
- Diego Hurtado Gallardo (1987-1995)
- Manuel Urquiza Maldonado (1995-1999)
- Antonio Martínez Martínez (1999-2007)
- Pedro Fernández Peñalver (Des de 2007)